Dia 15 o el peix ja està venut

Això ja s’acaba, a qui interessi El Periodico d’Andorra publica avui la darrera enquesta, prohibit a Espanya però clar es en Català i a l’estranger. A part de la gracieta de saltar-se la norma, no aporta res que no estigui dit fins avui. Tot igual necessiten el vots de la CUP per la majoria absoluta, i una lleugera recuperació del PSC i de Unió. Be en dos dies sortirem de dubtes i d’enquestes.

Per mi la resta segueix igual, sembla que tot el peix ja es venut. 

Dia 14

Be ja queda menys, tampoc queden massa coses que comentar, entrem en un moment de que el mes important es provocar noticies i fer tonteries:

• ·      Guerra de banderes al ajuntament de Barcelona (patètic).
• ·      Els cardenals a la grenya, ni cal que resin ni que diguin res.
• ·      En Felipe fent discursets, si ja està jubilat home, no ens calen.
• ·      Els del futbol no paren, ni els d’aquí ni els d’allà, sembla que han perdut la quiniela.
• ·      Alteracions als comunicats oficials, amb permís o no del Sr. Junker
• ·      En Rivera que vol concentració per poder manar, si no es concentra no tocarà res.

Sols els queda un dia per dir unes quantes tonteries més. I a mi per anar mirant des de la finestra

Dia 13

Margallo -Junqueras

Intento veure el debat, poc a poc  van explicant el que ja porten dies i dies dient, i un va caient en la sensació de partit de ping-pong, poques coses noves, curiositats i entelèquies que porten poques a la discussió. Això si uns quants números sobre articles de legislacions Espanyola i Europea, sobre les nacionalitats i dobles nacionalitats.

Ja ha passat una estona, seguim igual números i tractats, declaracions i contradeclaracions, tecnicismes i al final tot interpretable. Seguim partit de pin-pon. Final, cal dir-ho educats ambdós, si volien un guanyador crec que cada costat donarà com a vencedor al seu. El que si queda clar que no hi ha res decidit i que tot està en mans de la política i això vol dir dels polítics, i això lo dels polítics es un veritable perill.

Al final es un problema de a quin cistell volem posar els ous!!!!

Dia 12

Entre els dos nacionalismes espanyol i el català, ambdós basats en criteris d’identitat amb paraules tant complexes com historia, llengua, cultura (sembla que això sols va lligat a un territori i que no es patrimoni de tots), entre aquestes dues realitats a Catalunya ha crescut una de nova, anomenada el Català emprenyat. Fart de que ningú li faci cas, cansat de que tots opinin per nosaltres, tip de tonteries de un munt de polítics, fastiguejat per el robatori constant, dels corruptes i dels que decideixen fer coses sense sentit amb els nostres diners, trist per veure que no respecten la llengua i es riuen de la cultura. Podria arribar lluny amb el greuges. El que deia aquest català emprenyat des de fa un temps s’apunta al nacionalisme català, se sent, si més no, protegit. Això no vol dir que un altre gran grup de catalans no estiguin emprenyats i que no volen apuntar-se a cap nacionalisme. Clar que després de les declaracions d'avui a la radio lo de ser Espanyol o Català ja no queda massa clar, carai noi!!

Es aquí on es pot entendre que el 75% dels enquestats vulguin un canvi de debò, uns més radical, els altres més ràpid, els altres més tranquil o el que sigui. El que si es veritat es que Catalunya vol canviar, menys els del PP que volen netejar.

Com sempre HI HA ALGU A L’ALTRE BANDA!!!!

Dia 11

La por un nou argument  en la campanya electoral, es una eina que suposo, els que en saben ho deuen tenir clar, que la banca marxa, el corralito, Pronovias cap a Madrid, Almirall amenaça als treballadors, i un llarg etc. De fet per al votant totes aquestes amenaces no serveixen de massa, ja sabem que el mon lliberal – empresarial – mediàtic no vol que és mogui res, però de la mateixa forma no voldran perdre clients i aquí en tenim molts, uns set milions.

A que ve tanta tonteria, entenc que prendre els votants – ciutadans per imbecils es un recurs molt vell, resulta que tots estem adduïts, comprats, venuts, que no tenim opinió, que parlem del que diuen els altres. Be PROU, un respecte per cada una de les persones, que tots sabem que els únics criteris que és compren i és venen son els dels polítics professionals, que nosaltres com a persones, ciutadans i votants tenim el nostre criteri, la nostra opinió i la nostra voluntat.

Partits, coalicions, governs de dins i de fora defenseu el que vulgueu però deixeu d’insultar la intel·ligència d’una població, al final paga el vostre sou. Respecte per als qui dia a dia patim les vostres decisions i les vostres tonteries. Queda clar no tenim por de res, som responsables de les nostres decisions, no puc dir el mateix de vosaltres, els del costat obscur. 

Una mica enfadat, però ja toca!