Diumenge vara’m penjar les fotografies “Dona
la cara contra la droga”. Les fotografies estan exposades a totes les
inclemències del temps i de les persones, però en qualsevol cas es una mostra
d’art col·lectiva, es una mostra d’art en la que el procés es tant important
com el autor, o millor dit que els autors, que som tots, els qui varen pensar
el projecte, les persones que amb la seva cara és defineixen, els que fan les fotografies, els que les
pengen i tots aquells que amb el seu suport porten el diàleg obra espectador a
peu de carrer, en aquest cas crec que tots formem part d’aquest diàleg, tots
som autors i tots som espectadors.
dimarts, 18 de desembre del 2012
diumenge, 2 de desembre del 2012
Aritmètica
Negociar, sumar, restar, multiplicar idividir, crec és el que estan fen tots el partits polítics. Tota una aritmètica parlamentaria per saber el lloc per jeure els propers quatre anys, o els que toqui clar. De fet tots els altres, que som molts i majoria ens agradaria que aquesta aritmètica fos aplicada a d’altres coses. M’explico.
En primer lloc podrien sumar tots el milions d’euros irregulars que estan tapant i destapant cada dia, ara una corruptela per aquí, ara un pisets per allà, ara uns sous desconeguts, ara un frau fiscal, ara una rotonda, un tres per cent i una llarga llista de coses i més coses.
En segon lloc podrien restar tot un seguit dedespeses com son ara un informe de no se qui i no se per que, ara unes noves eleccions, ara una mala gestió dels serveis públics, ara un càrrec de confiança, dono diners a un sector privat amb una gestió fraudulenta com el bancari, una reunió que no serveix per res a qualsevol lloc d’Europa o on sigui, una carretera sense cotxes, un aeroport sense avions, una via sense tren, podeu ajudar-me a posar tots el llocs on els nostres polítics es gasten els calers i que no tenen cap sentit.
En tercer lloc podrien fer servir aquests coneixements matemàtics per una economia social en problemes com: un Euro perrecepta i que les farmacèutiques segueixin pujant a la borsa gracies als nostres impostos, desnonaments i bancs que no paguen els deutes, ni dels mateixos pisos vuits que deixen. Privatització de la sanitat i el nombre de gestors com a mínim no es mou. Menys diners per la educació i ser el pitjors d’Europa.
Se que tot això és mol difícil d’entendre per els que no som al parlament, el d’aquí o el de allà, però ja que tenen tants coneixements matemàtics podrien fer el favor de fer-los servir en favor dels qui paguem el impostos i per extensió el seu sou. O és que sols saben sumar les cadires delparlament pintades de diferents colors?.
dijous, 29 de novembre del 2012
dilluns, 26 de novembre del 2012
Carai quin problema!
Un cop acabat aquest intent messiànic sobre
una pregunta que ningú va fer, messiànic per les dues bandes. Va i els catalans
decidim votar un parlament, carai quin problema!, uns i altres volien una
resposta uniforme i ara tenen un problema, la diversitat.
Ara tot és veu des de la òptica de partit,
ningú fa una reflexió sobre els veritables protagonistes de les eleccions, els
catalans, que hem donat una lliçó a la classe política. Tenim una societat
plural i vol seguir sent plural, queda clar que la societat catalana es diversa
i governar la diversitat és molt més difícil que governar la uniformitat.
Els propers dies tot seran sumes i restes,
però tinc la sensació que aquest cop quadren poc i malament. Tots diuen tenir
un full de ruta, seran capaços d’entendre que els catalans volem un full de
ruta que respecti aquesta diversitat?, depenem de la capacitat negociadora dels
anomenats messies dels partits?, tindrien la decència de buscar obertament un
full de ruta per a tots?, o tots ja miren a les properes eleccions.
dimarts, 13 de novembre del 2012
De cara contra la droga
En plena campanya electoral el problema de la
droga ha desaparegut de les enquestes sobre les percepcions dels problemes de
la societat. Tots els que hem fet alguna cosa de números i enquestes sabem que
si no preguntem els problemes desapareixen. Dons no, les drogues amb el sistema
actual son una xacra importantíssima, negoci per uns, desastre personal per
altres, presons plenes de gent i gent que les pot necessitar buscant-se la vida
per els racons. Tinc la sensació de que ho afrontem amb gran hipocresia, que si
no ho tinc a casa no existeix i que si passa en el meu entorn hem d’amagar-ho.
El nostre col·lectiu ha posat en marxa un
projecte per donar-hi una visibilitat diferent, el problema no es anònim, el
problema te nom i cognoms, el problema te cares i la solució possiblement també
passa per donar la cara. En aquesta línia volem penjar per les parets del
nostre poble totes aquelles cares que vulguin dir que no. Com a aficionats a la
fotografia ho fem de la forma que sabem, qui vulgui podrà posar la cara i dir
el que vulgui en una simple fotografia, és una forma de prendre compromís.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)