dilluns, 26 de novembre de 2012

Carai quin problema!






Un cop acabat aquest intent messiànic sobre una pregunta que ningú va fer, messiànic per les dues bandes. Va i els catalans decidim votar un parlament, carai quin problema!, uns i altres volien una resposta uniforme i ara tenen un problema, la diversitat.

Ara tot és veu des de la òptica de partit, ningú fa una reflexió sobre els veritables protagonistes de les eleccions, els catalans, que hem donat una lliçó a la classe política. Tenim una societat plural i vol seguir sent plural, queda clar que la societat catalana es diversa i governar la diversitat és molt més difícil que governar la uniformitat.

Els propers dies tot seran sumes i restes, però tinc la sensació que aquest cop quadren poc i malament. Tots diuen tenir un full de ruta, seran capaços d’entendre que els catalans volem un full de ruta que respecti aquesta diversitat?, depenem de la capacitat negociadora dels anomenats messies dels partits?, tindrien la decència de buscar obertament un full de ruta per a tots?, o tots ja miren a les properes eleccions.

Que la independència, la dependència o la interdependència està en el full de ruta es obvi, però senyors els catalans volem i esperem de vostès molt més i amb molta més profunditat, també esprem més d’altres i sobretot esperem lleialtat al poble català de totes les instancies polítiques responsables, d’una forma o altra, del nostre dia a dia.