diumenge, 11 de novembre de 2012

Difícil no?




Tornem-hi, ens ho posen difícil. De fet no he estat mai massa separatista de res, sempre he cregut més amb unir que en separar, sempre he pensat que val la pena treballar en les fronteres per tal de fer-les més transparents. També se que els límits defineixen el que som i el que volem ser, però també és el treball en els limitis el que defineix el nostre creixement.

Ara tenim tres alternatives, el mateix de sempre, no toca. L’estat federal visió que arriba tard i malament pressionat per uns i amb necessitat de diferenciar-se dels altres, però trenta anys tard. Un sobiranisme emocionalment fantàstic però amb la sensació de estar buit de contingut, en una societat com la nostra necessitem quelcom més que el dret a decidir en genèric, vull poder decidir sobre quin model d’estat.

Tres alternatives lligades a un sistema de partits polítics i lluny dels anhels de la societat catalana. En un moment que el nostres polítics no saben donar la cara a les necessitats de la població, que el nostres polítics es pleguen a un sistema financer i que ho paguem tots, polítics que no planten cara a les necessitats reals.

Difícil no?.