Tornem-hi, ens ho posen difícil. De fet no he
estat mai massa separatista de res, sempre he cregut més amb unir que en
separar, sempre he pensat que val la pena treballar en les fronteres per tal de
fer-les més transparents. També se que els límits defineixen el que som i el
que volem ser, però també és el treball en els limitis el que defineix el
nostre creixement.
Ara tenim tres alternatives, el mateix de
sempre, no toca. L’estat federal visió que arriba tard i malament pressionat
per uns i amb necessitat de diferenciar-se dels altres, però trenta anys tard.
Un sobiranisme emocionalment fantàstic però amb la sensació de estar buit de
contingut, en una societat com la nostra necessitem quelcom més que el dret a
decidir en genèric, vull poder decidir sobre quin model d’estat.
Tres alternatives lligades a un sistema de
partits polítics i lluny dels anhels de la societat catalana. En un moment que
el nostres polítics no saben donar la cara a les necessitats de la població,
que el nostres polítics es pleguen a un sistema financer i que ho paguem tots,
polítics que no planten cara a les necessitats reals.
Difícil no?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada