Això ja s’acaba, a qui interessi El Periodico d’Andorra
publica avui la darrera enquesta, prohibit a Espanya però clar es en Català i a
l’estranger. A part de la gracieta de saltar-se la norma, no aporta res que no
estigui dit fins avui. Tot igual necessiten el vots de la CUP per la majoria
absoluta, i una lleugera recuperació del PSC i de Unió. Be en dos dies sortirem
de dubtes i d’enquestes.
divendres, 25 de setembre del 2015
dijous, 24 de setembre del 2015
Dia 14
Be ja queda menys, tampoc queden massa coses que comentar,
entrem en un moment de que el mes important es provocar noticies i fer
tonteries:
- · Guerra de banderes al ajuntament de Barcelona (patètic).
- · Els cardenals a la grenya, ni cal que resin ni que diguin res.
- · En Felipe fent discursets, si ja està jubilat home, no ens calen.
- · Els del futbol no paren, ni els d’aquí ni els d’allà, sembla que han perdut la quiniela.
- · Alteracions als comunicats oficials, amb permís o no del Sr. Junker
- · En Rivera que vol concentració per poder manar, si no es concentra no tocarà res.
Sols els queda un dia per dir unes quantes tonteries més. I a mi per anar mirant des de la finestra
dimecres, 23 de setembre del 2015
Dia 13
Margallo -Junqueras
Intento veure el debat, poc a poc van explicant el que ja porten dies i dies
dient, i un va caient en la sensació de partit de ping-pong, poques coses
noves, curiositats i entelèquies que porten poques a la discussió. Això si uns
quants números sobre articles de legislacions Espanyola i Europea, sobre les
nacionalitats i dobles nacionalitats.
Ja ha passat una estona, seguim igual números i tractats,
declaracions i contradeclaracions, tecnicismes i al final tot interpretable.
Seguim partit de pin-pon. Final, cal dir-ho educats ambdós, si volien un
guanyador crec que cada costat donarà com a vencedor al seu. El que si queda
clar que no hi ha res decidit i que tot està en mans de la política i això vol
dir dels polítics, i això lo dels polítics es un veritable perill.
Al final es un problema de a quin cistell volem posar els ous!!!!
dimarts, 22 de setembre del 2015
Dia 12
Entre els dos nacionalismes espanyol i el català, ambdós
basats en criteris d’identitat amb paraules tant complexes com historia,
llengua, cultura (sembla que això sols va lligat a un territori i que no es
patrimoni de tots), entre aquestes dues realitats a Catalunya ha crescut una de
nova, anomenada el Català emprenyat. Fart de que ningú li faci cas, cansat de
que tots opinin per nosaltres, tip de tonteries de un munt de polítics,
fastiguejat per el robatori constant, dels corruptes i dels que decideixen fer
coses sense sentit amb els nostres diners, trist per veure que no respecten la
llengua i es riuen de la cultura. Podria arribar lluny amb el greuges. El que
deia aquest català emprenyat des de fa un temps s’apunta al nacionalisme
català, se sent, si més no, protegit. Això no vol dir que un altre gran grup de
catalans no estiguin emprenyats i que no volen apuntar-se a cap nacionalisme. Clar que després de les declaracions d'avui a la radio lo de ser Espanyol o Català ja no queda massa clar, carai noi!!
Es aquí on es pot entendre que el 75% dels enquestats
vulguin un canvi de debò, uns més radical, els altres més ràpid, els altres més
tranquil o el que sigui. El que si es veritat es que Catalunya vol canviar,
menys els del PP que volen netejar.
Com sempre HI HA ALGU A L’ALTRE BANDA!!!!
dilluns, 21 de setembre del 2015
Dia 11
La por un nou argument
en la campanya electoral, es una eina que suposo, els que en saben ho
deuen tenir clar, que la banca marxa, el corralito, Pronovias cap a Madrid,
Almirall amenaça als treballadors, i un llarg etc. De fet per al votant totes aquestes
amenaces no serveixen de massa, ja sabem que el mon lliberal – empresarial –
mediàtic no vol que és mogui res, però de la mateixa forma no voldran perdre
clients i aquí en tenim molts, uns set milions.
A que ve tanta tonteria, entenc que prendre els votants –
ciutadans per imbecils es un recurs molt vell, resulta que tots estem adduïts,
comprats, venuts, que no tenim opinió, que parlem del que diuen els altres. Be
PROU, un respecte per cada una de les persones, que tots sabem que els únics
criteris que és compren i és venen son els dels polítics professionals, que
nosaltres com a persones, ciutadans i votants tenim el nostre criteri, la
nostra opinió i la nostra voluntat.
Una mica enfadat, però ja toca!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)