Felicitació políticament correcte

Bons Nadals i Nadales,
Tot i que és la expressió que toca als, primers (Juli, Comas, Joaquim, Toni i un llarg etc) esperem molt de vosaltres, sobre tot que ens feu feliços aquestos vostres dies, ja que la rifa no ha fet el que li tocava. Les altres (fum, fum, fum, el ramadà, los peces en el rio, pomporompompero...) podríeu allargar el vostre domini més enllà de les festes, ja que no teniu autor, o si el teniu ja no cobra drets i per tant ni la SGAE (Tedy que no Nadal) ni la Sinde (que no nadala) podran contra vosaltres i el vostre esperit. Les nadales podreu anar amunt i avall, per la xarxa o per els mòbils, de boca en boca o de boca a orella i sols serà per que nosaltres volem, bes per on, sense que ningú no hi guany calerons. Sembla que aquest esperit de Nadal i Nadales podria aportar alguna cosa bona a les relacions entre nosaltres, mentre algun grupet social no vulgui aprofitar-se de la marca, sembla que encara no està registrada, però degut a la pèrdua de vocacions o per tal de fer la guerra santa algú pot tenir la idea de fer-se'n propietari (intents no en manquen).
Be bon Nadal i Nadales per tos (i totes és clar)

Dimissions

Estic dolgut, des de el meu refugi de la platja, no puc entendre que els dos representants institucionals de Catalunya comuniquin la seves decisions personals mentre son en el càrrec. Cada un es molt lliure, a nivell personal, de fer el que vulgui, però el president de la Generalitat i el president del Parlament de Catalunya no ho son a títol individual, ho son per mandat del poble de Catalunya. No era difícil esperar dos mesos per tal de comunicar que deixen les seves responsabilitats en la política activa, per la que es varen presentat en llistes tancades de partit i això, a casa meva, implica un compromís amb tots el qui votem.
Un cop fora dels seus càrrecs institucionals poden ver el que vulguin, però el mateix dia de les eleccions un te la sensació de que el vaixell s'enfonsa i que els primers que marxen son les rates. Aquesta imatge no es la de assumir responsabilitats, que amb sembla molt lloable que ho facin, però tot te un temps i crec que les formes son important per les institucions que representen.

Tornarà a sortir el sol?

Per primer cop en una nit electoral sento que uns perden i altres guanyen. Si CiU sembla que ha guanyat les eleccions i en Artur, com el rei, serà el proper president de la Generalitat, però no hi ha una paraula de per que han guanyat. El PSC i ERC han perdut i aquestos si que diuen coses, personalment lluny de la realitat encara. Entre tots tracten al votant - ciutadà, binomi que encara cap dels partits entén, de forma poc acurada.
Aquest binomi ciutadà - votant sembla que els partits el veuen com dues persones diferents, si que fins fa poc semblava que el votant era un ser que cada quatre anys passava per les urnes a posar una papereta i que els partits tenien dues setmanes per convèncer als que no ho tenien decidit, els altres, els militants, ja era un vot comptat. Entre urna i urna quatre anys de indiferència cap a les dues bandes.
Quelcom es mou avui, i el ciutadà - votant així ho expressa, i els partits no ho recullen. Per que PSC i ERC tenen una pèrdua de vots?, no es difícil veure que durant el temps que els hi varem donar confiança no han sabut governar, no es un problema de si han fet més o menys coses, que en aquest cas seria un tema de jutjat de guàrdia, si que han fet carreteres, escoles, hospitals, lleis i més lleis, un estatut i un altres estatut i moltes coses més, però això no es governar, això es fer coses, necessàries però coses. També han tingut totes les picabaralles i trifulgues que un pot arribar a imaginar i en cap moment el binomi ciutadà - votant ha tingut la sensació de que el govern era al davant del país, mes aviat al darrera. Aquest binomi ja sap que la crisi econòmica no es sols un problema de partits, ja sap que la relació amb Espanya es un xic més complexa del que es vol donar a entendre, ja sap que en la separació de poders executiu, legislatiu i judicial encara som una democràcia jove.
Precisament governar es això viure en la realitat, tenir projecte de canvi i transformació del futur i fer participar a la ciutadania d'aquest projecte. Crec fermament que es aquí on el govern i els seus partits estan sota del binomi ciutadà - votant. En aquest projecte transformador de la societat del segle XXI.
Avui el binomi ha passat el testimoni al Rei Artur, però la primera reflexió de CiU ha de ser que demanem aquest projecte de transformació que encara no veig dibuixat. Els programes electorals encara es refereixen al que va passar, no estan en clau del que vindrà. Catalunya necessita un Canvi, el binomi ciutadà - votant el demana i algú te la responsabilitat de posar-ho en marxa, si no es així i tornem a veure més del mateix, més picabaralles, clar que no seran en clau local, ara seran amb Madrid.
El binomi ciutadà - votant ha madurat, molt més que el propis partits polítics. Es el moment de posar-se en marxa, si el partits no ho saben fer i sols es miren el melic no tindrem projecte de Canvi. Quant penso en els partits penso en tots, els que tenen responsabilitat de govern i els que son a la oposició. Les properes eleccions a la Generalitat ja han començat avui, no cal esperar ni un dia per treballar per el futur de Catalunya i aquells que sols volen arreglar el passat no tenen futur, i seran de nou escombrats per el binomi ciutadà - votant. Millor dit aquest binomi ja es del segle XX, avui es sols el ciutadà, els seus drets i deures i el seu projecte de país.