dijous, 29 de novembre de 2012

Carai quin problema II




Ara que tenim la resposta, quant faran la pregunta?

dilluns, 26 de novembre de 2012

Carai quin problema!






Un cop acabat aquest intent messiànic sobre una pregunta que ningú va fer, messiànic per les dues bandes. Va i els catalans decidim votar un parlament, carai quin problema!, uns i altres volien una resposta uniforme i ara tenen un problema, la diversitat.

Ara tot és veu des de la òptica de partit, ningú fa una reflexió sobre els veritables protagonistes de les eleccions, els catalans, que hem donat una lliçó a la classe política. Tenim una societat plural i vol seguir sent plural, queda clar que la societat catalana es diversa i governar la diversitat és molt més difícil que governar la uniformitat.

Els propers dies tot seran sumes i restes, però tinc la sensació que aquest cop quadren poc i malament. Tots diuen tenir un full de ruta, seran capaços d’entendre que els catalans volem un full de ruta que respecti aquesta diversitat?, depenem de la capacitat negociadora dels anomenats messies dels partits?, tindrien la decència de buscar obertament un full de ruta per a tots?, o tots ja miren a les properes eleccions.

Que la independència, la dependència o la interdependència està en el full de ruta es obvi, però senyors els catalans volem i esperem de vostès molt més i amb molta més profunditat, també esprem més d’altres i sobretot esperem lleialtat al poble català de totes les instancies polítiques responsables, d’una forma o altra, del nostre dia a dia. 

dimarts, 13 de novembre de 2012

De cara contra la droga




En plena campanya electoral el problema de la droga ha desaparegut de les enquestes sobre les percepcions dels problemes de la societat. Tots els que hem fet alguna cosa de números i enquestes sabem que si no preguntem els problemes desapareixen. Dons no, les drogues amb el sistema actual son una xacra importantíssima, negoci per uns, desastre personal per altres, presons plenes de gent i gent que les pot necessitar buscant-se la vida per els racons. Tinc la sensació de que ho afrontem amb gran hipocresia, que si no ho tinc a casa no existeix i que si passa en el meu entorn hem d’amagar-ho.

El nostre col·lectiu ha posat en marxa un projecte per donar-hi una visibilitat diferent, el problema no es anònim, el problema te nom i cognoms, el problema te cares i la solució possiblement també passa per donar la cara. En aquesta línia volem penjar per les parets del nostre poble totes aquelles cares que vulguin dir que no. Com a aficionats a la fotografia ho fem de la forma que sabem, qui vulgui podrà posar la cara i dir el que vulgui en una simple fotografia, és una forma de prendre compromís. 

diumenge, 11 de novembre de 2012

Difícil no?




Tornem-hi, ens ho posen difícil. De fet no he estat mai massa separatista de res, sempre he cregut més amb unir que en separar, sempre he pensat que val la pena treballar en les fronteres per tal de fer-les més transparents. També se que els límits defineixen el que som i el que volem ser, però també és el treball en els limitis el que defineix el nostre creixement.

Ara tenim tres alternatives, el mateix de sempre, no toca. L’estat federal visió que arriba tard i malament pressionat per uns i amb necessitat de diferenciar-se dels altres, però trenta anys tard. Un sobiranisme emocionalment fantàstic però amb la sensació de estar buit de contingut, en una societat com la nostra necessitem quelcom més que el dret a decidir en genèric, vull poder decidir sobre quin model d’estat.

Tres alternatives lligades a un sistema de partits polítics i lluny dels anhels de la societat catalana. En un moment que el nostres polítics no saben donar la cara a les necessitats de la població, que el nostres polítics es pleguen a un sistema financer i que ho paguem tots, polítics que no planten cara a les necessitats reals.

Difícil no?.  

dijous, 8 de novembre de 2012

Bona pintura




Avui obre les portes un exposició de Montse Casacubeta, bona amiga i gran artista, m’agrada la seva obra pictòrica, es una obra franca, sembla que la tramuntana de Port de la Selva, lloc on s’escapa sempre que pot, s’emporta tot allò que sobra i deixa una pintura directe, neta, que expressa amb molta força tot el que la Montse porta dins.

No soc crític d’art però m’agrada. Lloc: El Mercader de Venècia al carrer la Granada del Penedès 6. Hi serà fins el 17 de novembre.