Un món maia

El proper 15 de març presento algunes de les fotografies sobre el món maia, fetes a Guatemala ja fa un temps. Aquest cop he fet un petit llibre on hi ha unes 40 imatges que completen la meva experiència en aquesta cultura.

Si em voleu acompanyar serem a la llibreria la Memòria, a la plaça de la Vila de Gràcia 19, a partir de les 7 de la tarda.

Proposit per el 2016

@Toni

Passada la ressaca del cap de setmana, una mirada entre critica i enamorada. Els companys de l’Associació Fotogràfica del Masnou ens hem emborratxat de genis, de grans figures, de gent referent per a tots i d’imatges icòniques, que quedaran a la nostra retina i al nostre conscient durant molt de temps, no sols les imatges també les persones.

Poso la fotografia del Toni, un gran selfy on l’Orson i la Barbara miren la càmera, problema dels sefies, podríem mirar-se ells i sempre seria més autèntic.

Ara un cop passat ens queda la realitat, la feina per fer, el repte. Ara toca encarar un any més per mirar al novembre del 2016, que farem a la FEN?. No ens podem dormir ni un sol dia, ni llepar ferides ni adormir-nos en el èxit. Els reptes per el any que ve son clars, ser millors i desfruitar tant o més que enguany. A posar-nos les piles, necessitem tres exposicions individuals i tres col·lectives.

Visa pour l’image, Perpignan 2014

El setembre comença cada any amb les exposicions de Perpignan, enguany del 30 d’agost al 14 de setembre, a un parell d’hores de casa podem pujar i baixar el mateix dia, els dissabtes son un bon moment.

Una recomanació per tots aquells que tingueu tablets o quelcom semblant hi ha una aplicació gratuïta creada per ells mateixos fantàstica, aquí la podeu trobar (Visa pour l’image), es una bona forma d’estimular una excursió. 

ARLES Les rencontres photografia

Arles a l’agost es una parada gairebé obligada per prendre l pols a la fotografia d’enguany i repassar alguns grans noms, es un lloc per gaudir de la imatge sense complexos i mirar més enllà dels gustos propis. Més de un miler de fotografies en un parell de dies, de tots els gustos i colors. Aquí teniu les meves impressions, quedi clar sense massa ànim de critica, soc simplement un aficionat a mirar i la meva reflexió no te voluntat de ser acadèmica, sols es això una mirada d’algú que li agrada la fotografia.

La fotografia en si mateixa

• Chema Madoz. Per a mi la millor exposició del any, una gran retrospectiva de un centenar d’obres del gran mestre.
• Denis Rouvere, gran projecte, front a la pregunta que es per a tu ser francès?, projecció de un centenar de retrats, francament bons, juntament amb el àudio de les respostes. Juga molt be amb la llum durant la presentació.
• Vincent Perez. Exposició retrats de grans personalitats fetes per aquest actor i realitzador. Molt bon treball
• Patrick Swirc, Un altre que coneix la tècnica del retrat, per aprendre i molt.
• Vik Muniz, tècnicament son colags fets a partir de fotografies que mostres de nou una fotografia. 12 obres.
• The Walther collection. Recull de diversos autors. El valor de la sèrie fotogràfica, no hi ha una obra sola, la mostra es molt desigual però algunes de les series son francament bones. Es aquí on entén el valor de la sèrie fotogràfica.
• David Bailey. Personatge que va fer més de 200 portades de Vogue. Realment molt bo i clar! Va conèixer la flor i  la nata dels 60 als 80.
• Els homes i les dones de Lucien Clergue. Retrospectiva d’un bon amic de part dels autors modernistes com Picasso, enamorat de les curses de braus i de la llum del mediterrani. Personalment una de les perles d’enguany a Arles. 

La fotografia com a part de quelcom més

• Bons Baisers des Colonies, recull de postals que mitificaven el prototip femení a les colònies.
• Anouck Durand avec Kat Jusha Kumi, La propaganda Chino Albanesa durant el temps, Martin Parr Llibre de fotografia de la China, Col·lecció Claude Hundelot, la burocràcia China. Tres exposicions molt extenses sobre fotografies publicades en llibres i revistes, durant molts anys, que posen en temps real les contradiccions, amics i enemics en temps diferents, i la propaganda social i política que es fa del mon de la imatge. Posiblement gran exposició per els erudits de la comunicació.
• Trésors de l’Institut de France. Primeres imatges del Egipte Antic. Interessant recull fotogràfic del moment del descobriment del Egipte antic durant el segle XIX, si coneixes el país tenen gràcia, crec que és un gran document històric i una classe de usos importants de la fotografia com a documentació.
• Col·lecció Trepat.  Bona mirada a la fotografia industrial de principis de segle XX, les imatges i els catàlegs.  

Memòria Històrica.

• Leon Gimplet, un recull de fotografies de mols petit format, colorejades, dels jocs de guerra dels infants durant la primera guerra mundial, document històric de valor i fotografies bones.
• Raimon Depardon, presencia d’una generació perduda i 1014 – 1918: 40.000 monuments i, 1,350,000 morts. Dos projectes sobre la iconografia que encara actualment hi ha sobre la primera guerra mundial als pobles de França, recull fotogràfic de monuments i cementiris. Molt bona idea però personalment mal realitzada, al final les fotos no diuen res i no presenten un conjunt únic.

Nous talents (o descobriments)

• Com cada any grans noms de la fotografia presenten els seus descobriments, trobem 10 propostes que van des de el art conceptual fins al reportatge periodístics. Molta fotografia esteticista i algun intent de visió de conjunt. Com sempre la crítica es molt complexa. Entre totes jo en destaco una de Youngsoo Han de Corea del Sud, meditacions fotogràfiques sobre els anys de postguerra de Corea, gran recull i de gran qualitat sobre la vida diària en un àmbit totalment desconegut per mi. També val la pena anomenar el treball de Kechun Zang de la Xina que en una dotzena d’obres de gran format reflexiona sobre el Riu Groc (Amarillo) una de les vies de la vida més importants a la Xina.
• Espai dedicat a la fotografia documental a Holanda, nou artistes exposen la “seva” visió sobre el documentalisme de la vida diària a Holanda. Un garbuix modern en el que podem trobar algunes imatges de gran valor i algun treball “personal” que documenta la fotesa de la vida, al costat d’un que documenta com cuida el seu jardí. 

Altres visions de la Índia

Sense paraules, unes quantes imatges.

Ira a les parets

Sembla que el interès per el tema de Irlanda segueix, les noticies dels darrers dies confirmen que els famosos “troubles” son encara molt lluny de ser resolts. Amb  la col·laboració del bons amics Mireia i Xavier de la llibreria  La Memòria  proposem una nova revisió sobre com parlen les parets a Irlanda del Nord. Aquest cop al centre del barri de Gràcia, Plaça de la Vila de Gràcia 19. El dimarts dia 4 sobre les 7 de la tarda obrirem la exposició, oberta durant un més, esteu tots convidats a mirar a opinar, a sentir, al que vulgueu, en qualsevol cas espero que no quedeu indiferents front a uns “trouble” que segueix viu i que els veïns d’aquesta meravellosa terra d’Irlanda segueixen convivint amb ell. Durant el Mars aprofitarem per fer algun acte més amb referència a Irlanda amb convidats especials, informaré amb més detalls en pocs dies.

L'IRA a les parets

Més preguntes que respostes.

No és fàcil una aproximació a Irlanda del Nord i al conflicte que es viu dia a dia des de fa més de 300 anys. Les idees preconcebudes i les comparacions properes poden fer-te perdre la magnitud del drama. Tot és una barreja de idees com religió (protestant i catòlic), classe social (senyors i treballadors), sentiment de pertinença a un poble (Anglaterra o Irlanda), ideologia política (republicans i monàrquics), personal (morts i més morts), tot això combinat amb el dia a dia que segueix funcionant. Als anys 60 varen decidir posar el que pensen, el que senten o el que volen en murals al carrer, amb els que hi conviuen cada matí quant surten de casa.

Després de dos viatges a Belfast i Derry (o Londonderry) amb un mes de diferència sols tinc preguntes i pràcticament cap resposta, aquesta és una mostra del que hi ha al carrer i de les meves preguntes. Tot i això és impossible no prendre partit emocionalment, res és indiferent. Un surt amb la sensació de que manquen anys, generacions, reflexió personal i pública, disculpes sentides mútues i educació molta educació per poder conviure. Per ser un poble manca voluntat.

Les fotos s’exposen en el marc de les V jornades de Fotografia Creativa d’El Masnou entre el 2 de Novembre i el 2 de Desembre de 2013. A la Sala Joan Comellas.