L'IRA a les parets

Més preguntes que respostes.

No és fàcil una aproximació a Irlanda del Nord i al conflicte que es viu dia a dia des de fa més de 300 anys. Les idees preconcebudes i les comparacions properes poden fer-te perdre la magnitud del drama. Tot és una barreja de idees com religió (protestant i catòlic), classe social (senyors i treballadors), sentiment de pertinença a un poble (Anglaterra o Irlanda), ideologia política (republicans i monàrquics), personal (morts i més morts), tot això combinat amb el dia a dia que segueix funcionant. Als anys 60 varen decidir posar el que pensen, el que senten o el que volen en murals al carrer, amb els que hi conviuen cada matí quant surten de casa.

Després de dos viatges a Belfast i Derry (o Londonderry) amb un mes de diferència sols tinc preguntes i pràcticament cap resposta, aquesta és una mostra del que hi ha al carrer i de les meves preguntes. Tot i això és impossible no prendre partit emocionalment, res és indiferent. Un surt amb la sensació de que manquen anys, generacions, reflexió personal i pública, disculpes sentides mútues i educació molta educació per poder conviure. Per ser un poble manca voluntat.

Les fotos s’exposen en el marc de les V jornades de Fotografia Creativa d’El Masnou entre el 2 de Novembre i el 2 de Desembre de 2013. A la Sala Joan Comellas.

Per la III República.

Les escombreries del estat

Queda clar que el sistema polític pactat, sota sospites i algunes pistoles, durant la anomenada transició, sense negar el seu valor, toca fi. El cap del estat, sota sospita com a mínim de callar el que coneix del seu gendre, la presidència del govern clarament involucrat en conxorxes per rebre diners personalment a canvi de favors polítics, totes les oposicions sota sospita per tolerar o per cobrar sota ma per callar. Queden pocs dubtes per demanar un nou pas cap una democràcia per a tots. Si volem sortir amb la cara neta necessitem un nova transició democràtica o en serem tots còmplices del desastre, ja no val callar, es la hora de que els ciutadans, TOTS, exigim unes noves formes d’estat en la que els nostres representants no visquin per sobre de les seves (nostres) possibilitats, en les que les empreses siguin lleials a la societat i als seus mercats, a la fi on ningú pugui estar per sobre dels altres. Pot ser una utopia, viure sense somiar es el que intenten tots aquests que avui roben i extorsionen fa uns anys. El primer pas és mirar un sistema diferent, la III República pot ser el primer pas, per anar-hi cal tancar a la garjola tot un grapat  de anomenats representants del poble, cal regenerar la vida política i econòmica de base i sense embuts. Els polítics busquen sempre preguntes, però la societat ja en te moltes de preguntes i no necessita respostes ni excuses el que vol son canvis.