Macartisme de nou?

Tot el discurs dels polítics actuals te el regust del maccarthisme de la postguerra, tot el que no estava a favor d’ells era comunista. Ara tots som dolents, tots hem de passar per caixa, tots hem gastat més del que teníem i sembla que ningú ha fet negoci, i el que es queixa es anti-sistema, dolent, poc democràtic o el que sigui. El rerefons es exactament el mateix, en aquell moment eren negocis i

extorsions en bens i serveis i ara son negocis financers i del deute. Com sempre al servei d’uns pocs.

Fa un temps tenia la sensació de que no teníem polítics, que els tecnòcrates i obscurantistes que estaven en els diferents governs eren realment uns inútils de la política i que no sabien res de res, els últims de la classe vinguts a més. Ja fa dies que vaig modificant la idea, el problema si que son veritable polítics i el problema es que saben el que volen i el que volen no te res a veure amb el que nosaltres volem. Polítics que volen acabar amb la democràcia, la que teníem que no era res del altre mon, però es la que tenim. Polítics al servei de les grans multinacionals de la economia financera, polítics que de fet son gestors al servei de capitals, com en els anys cinquanta del segle passat.  

Banc Dolent o Banc dels Dolents

Tots afectats per la crisi, avui no es un bon dia, puja el IVA, baixen els sous, baixa la prestació per atur, revisaran la funció pública, o sigui menys serveis i més parats, revisarà el pacte de Toledo, vol dir que també ficarà la ma als jubilats, treu la deducció per vivenda i això sumat a tot el que ja teníem i al que el nostre govern autonòmic ja a rebaixat. Be tot sumat i pensant en una economia familiar vol dir que tenim per sobre una reducció del nostre poder adquisitiu al voltant del 25%.

Algú dirà que soc un exagerat, però cal sumar, treure una paga al any de catorze vol dir una disminució del sou del 7%, pujar el IVA tres punts vol dir el 3%. Treure la deducció per hipoteques vol dir al voltant del 2% anual, si contem que un e cada quatre es al atur i segueix menjant a casa i que van pujant el impostos sobre la energia, el euro per recepta, un percentatge sobre cada recepta en funció de la renda, i algunes coses més, crec que dir que hem perdut un 25% del nostre poder adquisitiu no deu ser gaire lluny de la realitat.

Això si per salvar a un grapat de ganàpies, de Banquers i de polítics, suposo que no tots. Per tal de fer un “Banc Dolent” ja te nassos, espero que també podem veure un Banc de Dolents, de tots els colors i de totes les mides, un Banc que com a mínim, tots el que si paguem, sabem qui te els diners, a quina butxaca son i que els tornin, que no els tenen dons a la garjola, que estan en altres països a buscar-los.