Tot el discurs dels polítics actuals te el
regust del maccarthisme de la postguerra, tot el que no estava a favor d’ells
era comunista. Ara tots som dolents, tots hem de passar per caixa, tots hem
gastat més del que teníem i sembla que ningú ha fet negoci, i el que es queixa
es anti-sistema, dolent, poc democràtic o el que sigui. El rerefons es
exactament el mateix, en aquell moment eren negocis i
extorsions en bens i serveis i ara son negocis
financers i del deute. Com sempre al servei d’uns pocs.
Fa un temps tenia la sensació de que no teníem
polítics, que els tecnòcrates i obscurantistes que estaven en els diferents
governs eren realment uns inútils de la política i que no sabien res de res,
els últims de la classe vinguts a més. Ja fa dies que vaig modificant la idea,
el problema si que son veritable polítics i el problema es que saben el que
volen i el que volen no te res a veure amb el que nosaltres volem. Polítics que
volen acabar amb la democràcia, la que teníem que no era res del altre mon,
però es la que tenim. Polítics al servei de les grans multinacionals de la economia
financera, polítics que de fet son gestors al servei de capitals, com en els
anys cinquanta del segle passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada