dissabte, 12 de setembre de 2015

Noves eleccions



Noves eleccions, dia 1, resulta que és el 11 de setembre, i ja la tenim muntada, uns que si, altres que no se i altres que no, que ni parlar-ne. Avui un dia de festa per a tots els catalans, vinguin d’on vinguin, siguin qui sigui. Manifestació brutal a la Meridiana de Barcelona, ple de gom a gom, festiu, divertit, emocionat,  emocional, viu, be tot el que vulgueu.

Els uns conten independentistes, tots els que hi eren voten independència, els del junts pel si, els altres protesten els uns fan un mal us de la diada i els mes carrinclons diuen un grapat de tonteries sobre les grans manifestacions, sobre la majoria silenciosa i algun animal compara aquesta manifestació amb les de la Alemanya dels anys 30.

La meva vivència es completament diferent, avui es la diada uns la viuen de fa molts anys, els altres, que també vivien han fet una mal favor a Catalunya, han desistit de la diada i ara culpen als altres, millor dit els uns. La resta mai a gaudit de la festa, enveja insana. De fet avui la festa ha estat grossa, hi érem tots, com sempre, grans i petits, alts i baixos, guapos i lletjos, d’aquí i d’allà, de tots els colors i de totes les formes. Independentistes, unionistes, comunistes, lliberals, de dretes, de tots els partits, convençuts i no convençuts, be tots.


Al final uns volen fer-me creure que tots som d’un color, i els altres tenen les orelles tancades i els ulls clucs. Penso que la diada es la diada i es una gran exposició de civisme, dels qui demanen ser escoltats i sols sento interpretacions interessades.