dimarts, 22 de setembre de 2015

Dia 12






Entre els dos nacionalismes espanyol i el català, ambdós basats en criteris d’identitat amb paraules tant complexes com historia, llengua, cultura (sembla que això sols va lligat a un territori i que no es patrimoni de tots), entre aquestes dues realitats a Catalunya ha crescut una de nova, anomenada el Català emprenyat. Fart de que ningú li faci cas, cansat de que tots opinin per nosaltres, tip de tonteries de un munt de polítics, fastiguejat per el robatori constant, dels corruptes i dels que decideixen fer coses sense sentit amb els nostres diners, trist per veure que no respecten la llengua i es riuen de la cultura. Podria arribar lluny amb el greuges. El que deia aquest català emprenyat des de fa un temps s’apunta al nacionalisme català, se sent, si més no, protegit. Això no vol dir que un altre gran grup de catalans no estiguin emprenyats i que no volen apuntar-se a cap nacionalisme. Clar que després de les declaracions d'avui a la radio lo de ser Espanyol o Català ja no queda massa clar, carai noi!!

Es aquí on es pot entendre que el 75% dels enquestats vulguin un canvi de debò, uns més radical, els altres més ràpid, els altres més tranquil o el que sigui. El que si es veritat es que Catalunya vol canviar, menys els del PP que volen netejar.


Com sempre HI HA ALGU A L’ALTRE BANDA!!!!