Entre els dos nacionalismes espanyol i el català, ambdós
basats en criteris d’identitat amb paraules tant complexes com historia,
llengua, cultura (sembla que això sols va lligat a un territori i que no es
patrimoni de tots), entre aquestes dues realitats a Catalunya ha crescut una de
nova, anomenada el Català emprenyat. Fart de que ningú li faci cas, cansat de
que tots opinin per nosaltres, tip de tonteries de un munt de polítics,
fastiguejat per el robatori constant, dels corruptes i dels que decideixen fer
coses sense sentit amb els nostres diners, trist per veure que no respecten la
llengua i es riuen de la cultura. Podria arribar lluny amb el greuges. El que
deia aquest català emprenyat des de fa un temps s’apunta al nacionalisme
català, se sent, si més no, protegit. Això no vol dir que un altre gran grup de
catalans no estiguin emprenyats i que no volen apuntar-se a cap nacionalisme. Clar que després de les declaracions d'avui a la radio lo de ser Espanyol o Català ja no queda massa clar, carai noi!!
Es aquí on es pot entendre que el 75% dels enquestats
vulguin un canvi de debò, uns més radical, els altres més ràpid, els altres més
tranquil o el que sigui. El que si es veritat es que Catalunya vol canviar,
menys els del PP que volen netejar.
Com sempre HI HA ALGU A L’ALTRE BANDA!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada