Ara que tenim la resposta, quant faran la
pregunta?
dijous, 29 de novembre del 2012
dilluns, 26 de novembre del 2012
Carai quin problema!
Un cop acabat aquest intent messiànic sobre
una pregunta que ningú va fer, messiànic per les dues bandes. Va i els catalans
decidim votar un parlament, carai quin problema!, uns i altres volien una
resposta uniforme i ara tenen un problema, la diversitat.
Ara tot és veu des de la òptica de partit,
ningú fa una reflexió sobre els veritables protagonistes de les eleccions, els
catalans, que hem donat una lliçó a la classe política. Tenim una societat
plural i vol seguir sent plural, queda clar que la societat catalana es diversa
i governar la diversitat és molt més difícil que governar la uniformitat.
Els propers dies tot seran sumes i restes,
però tinc la sensació que aquest cop quadren poc i malament. Tots diuen tenir
un full de ruta, seran capaços d’entendre que els catalans volem un full de
ruta que respecti aquesta diversitat?, depenem de la capacitat negociadora dels
anomenats messies dels partits?, tindrien la decència de buscar obertament un
full de ruta per a tots?, o tots ja miren a les properes eleccions.
dimarts, 13 de novembre del 2012
De cara contra la droga
En plena campanya electoral el problema de la
droga ha desaparegut de les enquestes sobre les percepcions dels problemes de
la societat. Tots els que hem fet alguna cosa de números i enquestes sabem que
si no preguntem els problemes desapareixen. Dons no, les drogues amb el sistema
actual son una xacra importantíssima, negoci per uns, desastre personal per
altres, presons plenes de gent i gent que les pot necessitar buscant-se la vida
per els racons. Tinc la sensació de que ho afrontem amb gran hipocresia, que si
no ho tinc a casa no existeix i que si passa en el meu entorn hem d’amagar-ho.
El nostre col·lectiu ha posat en marxa un
projecte per donar-hi una visibilitat diferent, el problema no es anònim, el
problema te nom i cognoms, el problema te cares i la solució possiblement també
passa per donar la cara. En aquesta línia volem penjar per les parets del
nostre poble totes aquelles cares que vulguin dir que no. Com a aficionats a la
fotografia ho fem de la forma que sabem, qui vulgui podrà posar la cara i dir
el que vulgui en una simple fotografia, és una forma de prendre compromís.
diumenge, 11 de novembre del 2012
Difícil no?
Tornem-hi, ens ho posen difícil. De fet no he
estat mai massa separatista de res, sempre he cregut més amb unir que en
separar, sempre he pensat que val la pena treballar en les fronteres per tal de
fer-les més transparents. També se que els límits defineixen el que som i el
que volem ser, però també és el treball en els limitis el que defineix el
nostre creixement.
Ara tenim tres alternatives, el mateix de
sempre, no toca. L’estat federal visió que arriba tard i malament pressionat
per uns i amb necessitat de diferenciar-se dels altres, però trenta anys tard.
Un sobiranisme emocionalment fantàstic però amb la sensació de estar buit de
contingut, en una societat com la nostra necessitem quelcom més que el dret a
decidir en genèric, vull poder decidir sobre quin model d’estat.
Tres alternatives lligades a un sistema de
partits polítics i lluny dels anhels de la societat catalana. En un moment que
el nostres polítics no saben donar la cara a les necessitats de la població,
que el nostres polítics es pleguen a un sistema financer i que ho paguem tots,
polítics que no planten cara a les necessitats reals.
Difícil no?.
dijous, 8 de novembre del 2012
Bona pintura
Avui obre les portes un exposició de Montse
Casacubeta, bona amiga i gran artista, m’agrada la seva obra pictòrica, es una
obra franca, sembla que la tramuntana de Port de la Selva, lloc on s’escapa sempre
que pot, s’emporta tot allò que sobra i deixa una pintura directe, neta, que expressa amb molta força tot el que la Montse porta dins.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
