Segueix sorprenent les similituds, i les diferencies, entre
les persones i la seva fe en els Deus. Ritus com el de la confessió i el
consell familiar a milers de kilòmetres de casa te la seva gràcia, aquí a la
Índia com podeu veure sembla més informal, més de carrer i sobretot més
lluminós, però de qualsevol forma és igual de seriós i rigorós. Després
d’escoltar totes les recomanacions, aquesta família va passar per el ritus
purificador del banys. Clar tot va ser pagant unes rúpies sense amagar res,
vaja el mateix que passar la bacina a les nostres misses.
dijous, 31 de juliol del 2014
Catalunya - Índia (0-1)
Lluny però connectats, encara que en algun moment seria
millor desconnectar del tot. Lo del Pujol porta cua, fins i tot en el nostre
petit grup, en el que estem d’acord és en la decepció profunda amb alguns
polítics. Els de la fotografia no han fet res, i estan així de perduts, alguns
dels nostres podrien fer una cura de
humilitat política i poder-los trobar així seria una bona noticia per el mon,
si més no per Catalunya, o potser tan sols per mi!!!
Ayurveda o la pela es la pela
No se que vol dir això, si que se per que es fa servir. Som
al Estat de Kerala, a una zona anomenada Varkala, en un ressort que no te res a
veure amb la resta de la Índia, es una illa totalment occidental, les
habitacions son magnífiques casetes, piscina i tots els serveis de vacances.
Tot comença a sonar malament amb la propaganda del veritable massatge ayurvedico,
i tot continua pitjor al sortir del hotel i conèixer la zona, al final un
grapat d’occidentals carregats de calers que busquen l’anomenada mística de la
Índia entre gurus de pega, massatges ayurvèdics i un grapat de ximpleries. Això
si tot a preus el doble que a qualsevol altre lloc del país. Ningú del país fa
servir aquests serveis sols una pijeria occidental mirant amb ulls de peix
bullit el infinit.
dimecres, 30 de juliol del 2014
La punta
Aquí és on s’acaba, o comença, la Índia. És un lloc mític,
aquella punta que surt als mapes, al final d’aquell triangle al sud de Àsia, si
que veiem en els mapes quant érem petits i no ten petits. Un país on hi ha més
de mil milions de persones. Be per mi era un punt important, per allò dels
límits, per saber on comencen i acaben les coses, tampoc hi dona cap solució,
per val la pena l’esforç. No he pogut resistir fer un “selfi” de la meva
ombra!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)