dimecres, 30 de març del 2011

Les municipals I



Economia del decreixement front a la utopia del creixement constant. Com aplicar la creativitat a un nou model.

Fa ja uns dies un bon amic, en Miquel Vidal, em va donar forma final a una seguit de reflexions que em portaven de cap. Va definir-ho en un concepte, la economia del decreixement, que en cap cas vol dir que sigui un model per perdre, es un model diferent d'evolució econòmica. Aprofito aquesta idea per iniciar algunes reflexions sobre les properes eleccions locals.

La mateixa diferencia hi ha entre la política global i la política local, com la macroeconomia i la microeconomia, entesa aquesta com a la economia que afecta el dia a dia de les persones. Aquesta aposta em porta a una profunda reflexió sobre la política local, la política que ens farà la vida millor. També vull pensar que l'únic que pot portar-nos cap a una millor situació global parteix de les persones i per tant de lo local. Possiblement em deixat massa màniga a lo general que ha perdut completament el seu focus, que som nosaltres, no ells per si mateixos.

• La idea de creixement constant ja podem veure que es un mite. Es una idea de negoci, no d'economia, lligat a la economia financera amb necessitat de creixement constat, i poc revertirà en economia productiva i per tant res que dir amb el enriquiment col•lectiu.
• La mateixa idea de que el capital és global, idea basada en el manteniment del capital i mai pensada per a les persones, el capital anirà al lloc que sigui més interessant per ell, no necessariament coincident amb les necessitats de les persones.
• La crisi actual es basa en un desencaix entre economia financera i especulativa front a economia productiva. Aquest binomi fa que el ciutadà es senti desprotegit en un intent de salvar les grans corporacions bancàries, sense entendre res de les necessitats reals de les persones. Caldria recordar que la fallida econòmica te un origen financer i que les grans corporacions amb el seu afany de lucre ens han portat on som. Com a ciutadans no volem suportar més les grans fallides financeres, ni la majoria varem gaudir dels seus guanys, ni les hem de pagar ara.
• Es aquí on la política local pot jugar els seu gran paper. Pot crear xarxes de cooperació local, econòmicament productives, basades en les relacions de confiança creades partint de la política local, i saber portar-les a un nivell general.
• El pensar en el decreixement vol dir pensar en tot el que hem deixat per el camí, que no vàrem saber valorar per apuntar a la diana equivocada. Crec que hem de buscar i crear tot allò necessari per aprendre a viure i viure de una forma més sostenible.
• Cal pensar de forma creativa en nous models de finançament basats en el interès de les persones implicades en cada un dels projectes.

4 comentaris:

  1. Com es diu ara en les xarxes socials: "m'agrada"

    ResponElimina
  2. Molt interessant. Es refrescant llegir-te després d'haver vist ahir "Inside Job".

    ResponElimina
  3. Això del decreixement és una teoria econòmica dels anys 80 però fa uns 10 anys que s'estan creant moviments socials, inclús a Catalunya. Són molt interessants els textos de Serge Latouche.Com a teoria econòmica se m'escapa, però el sentit comú i la consciència ambiental em diuen que cal anar per aquí. Un dels problemes és l'estàndard econòmic dels nostres estils de vida (particular, familiar, empresarial, administració, etc)

    ResponElimina
  4. Gracies 'Angels, no soc economista, però m'agrada el sentit comu i seguiré les teves anotacions.

    ResponElimina