dilluns, 4 d’abril de 2011

Les Municipals II




Sostenibilitat amb les persones no per les persones.

Ja fa molts anys que tots parlem de sostenibilitat, tan hem parlat que ja no sabem que vol dir. Concepte aplicat per totes les tendències polítiques i de pensament. Des de polítiques dites de esquerra i verdes que algun cop sembla que sostenibilitat vol dir tornar a les cavernes, fins a politiques neoliberals que defensen la sostenibilitat en que sols la energia nuclear, la més neta per alguns, pot fer que tinguem la llum oberta tota la nit per tal de que les elèctriques s'enriqueixin sense parar.

Hem de tornar a definir la sostenibilitat com a projecte de vida, i entre els ciutadans, hem de triar el que volem del que tenim, el que no necessitem del que ens imposen i el que volem que no hi es. Quin lloc millor que encetar aquesta discussió que en la política local, qui més proper al ciutadà i amb poder real de transmissió que en la política local.

Hi ha una definició, per un grup de treball de la ONU, del que és una ciutat sostenible, per començar crec que val la pena tenir-ho en compte. Una ciutat més sostenible en termes ambientals ha de ser capaç de reduir el consum d'energia i de matèries primeres de les activitats típicament urbanes (transport i edificació), integrar el respecte al entorn natural i la presencia de biodiversitat dins de la pròpia ciutat, minimitzar la demanda de transport, reduir les politiques expansives de demanada de sòl, assegurar que s'eliminin al màxim els efectes perjudicials per la salut del funcionament urbà i, en darrer lloc, organitzar de forma adequada els fluxos de materials amb el seu entorn. En definitiva una ciutat en la que el seu disseny i funcionament estigui pensat per a les persones que hi habiten.

Es tracta de un debat urgent; primer per que les grues han parat i els cants de sirena del canvi en el model productiu parlen de sostenibilitat i la temptació pot ser aspirar a crear una nova activitat en el sector de la construcció promovent noves construccions. En segon lloc, perquè es urgent la aposta decidida per la rehabilitació del parc de vivenda privada, àrees industrials i equipaments i edificis públics. Cal aprofitar alguns experiments sobre construccions ecològiques, però fer-ho sobre el ja tenim no tot denou. En un país on tenim milers de vivendes buides i desenvolupaments urbans incomplerts no te sentit la construcció de més vivendes que les estrictament necessàries i menys seguir ocupant sòl . En canvi una aposta radical per la regeneració integral del teixit urbà representa una fantàstica oportunitat per fer realitat les promeses de sostenibilitat: recuperar el parc de vivenda més obsolet, millorar les condicions d'habitabilitat dels barris mes oblidats de les nostres ciutats, recuperar i reutilitzar els espais públics per dotar-los de sentit en la vida comunitària, rehabilitar edificis públics i privats per millorar la seva eficiència energètica i que siguin actius en la producció d'energia renovable, redimensionar el sòl ja construït per evitar la ocupació de més sòl, convertir en una prioritat que les ciutats iniciïn el posicionament en fer una transició cap a la era post petroli i per últim, activar els usos comercials dels centres històrics i els barris son algunes de les actuacions que millor poden ajudar a fer unes ciutats més sostenibles.

Segur que aquest plantejament es també econòmicament interessant per totes aquelles persones dedicades al mon de la construcció.