dimarts, 14 de setembre de 2010

El joc de les cadires



El joc de les cadires o com totes les revolucions acaben engolides per l'establishment.
En un llarg post (http://fluxchange.typepad.com/ramonsanguesa/2010/09/cambio-de-rumbo-la-vida-despu%C3%A9s-de-citilab.html )ens diu adéu un v/bell amic, acaba un projecte, una forma de pensar, una forma de treballar, una forma de ser, una forma diferent de mirar el mon, de mirar a les persones. Ramon en primer lloc espero que la teva singladura cap a NY sigui profitosa, i tonto de mi desitjo, encara, que tingui un retorn cap a aquí. En la teu comiat et fas moltes preguntes, com sempre ens agraden més les preguntes que les respostes, dons jo tinc altres preguntes, per els que ens quedem sense aquest punt de reflexió, tu dins del Citilab. Com no sabem mantenir el talent entre nosaltres?, Com no sabem mirar més lluny de la nostra cadira?, Com pensem en lo nou si encara tenim culte per lo vell?, Com pensar en el segle XXI amb les idees del segle XIX?.
M'entra una suor freda al veure que portem anys amb les mateixes preguntes, al sentir que perdem una molt bona oportunitat de aprofundir en els nous models organitzatius, que en la teva dedicació al Citilab vares posar les bases per pensar com apropar-nos a la nova cultura organitzativa. Quina paraula "pensar"!!!.

Torno a la idea original, si el Citilab era una petita revolució, res era sabut i tot podia ser. Objectiu buscar noves formes per tot tipus d'organitzacions (polítiques, universitàries, empresarials, sindicals...), al final tot queda engolit per les formes clàssiques "remove not shake" (James Bond). En fi crec que la realitat, com sempre, supera la ficció, que en el nostre entorn encara no te una visió del que vol ser de gran, tampoc te cap interès per tenir la visió, encara pesen més les cadires. Tinc la sensació de jugar al vell joc de les cadires, tàctica i estratègia, en acabar la cançó aquell qui no segui ràpid es quedarà fora. Ramon, com vols pensar en una societat sense cadires?, quin perill d'home!. (Ara no toca). En altres llocs sembla que les cadires no tenen el mateix valor.