dimecres, 24 de febrer de 2016

"Que volen aquesta gent"



Suposo que el "que volen aquesta gent” es el nostre desencís, que deixem de pensar d’una vegada, que els deixem fer el que vulguin. Suposo que esperen que ens quedem farts d’ells i que perdem tota esperança per un món millor. “Aquesta gent” sempre te la paella per el mànec, volen manar i sols manar, volen robar i sols robar, volen cadires i sols cadires. Que difícil es no caure en el desencís, que difícil es anar dret i dir prou mentides, prou numerets, prou robatoris, prou cadires, prou pocavergonyes. Dies i dies parlant de qui suma i qui resta i sense fer res de  res, que si dreta que si esquerra, que quedi clar som persones, no números, som treballadors, sense colors, som ser humans amb drets, som pares, fills, marits, mullers, joves, grans, sans i malalts, no som números d’una rifa per pagar impostos per a lladres i cadires. Prou, a treballar, i si no “voleu formar govern” tots fora, que ningú de vosaltres es presenti de nou a les eleccions i tots al atur, sense ganes però pagaré amb els meus impostos els 18 mesos que pertoquen.