Amb nom de qui i de que? El paper de la religió i del
pensament religiós ja fa molts anys que es una de les grans excuses per imposar
el “meu déu”, estàs amb mi o contra mi, a tots els bàndols és el mateix. No
crec que els propis déus tinguin interès en tot aquest embolic, ja viuen prou
be. El gran tema es la comunicació dels déus amb el humans, aquí si que tenim
un problema, que volen aquesta gent? Els interlocutors entre els déus i els
humans volen viure com els déus, al Olimp, no com el humans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada