dilluns, 23 d’agost de 2010

La última frontera (II)



Seguim a la última frontera, tres esquenes plenes de sang, fuetejades per una tradició ancestral, sembla i ho dic ambla boca petita, sols sembla que en aquesta festa iniciàtica d'un noi que ha de saltar uns bous, aquesta part es més decent que les nostres curses de braus, en aquesta festa sembla que les dones demanen als homes de la tribu ser fuetejades per tal de demostrar el seu amor. Com podeu imaginar com a visitant occidental la sensació es horrible. He de posar totes les alertes a la traducció i a la comprensió de les paraules, no crec que en aquelles contrades les paraules iniciàtic i amor tinguin el mateix sentit que per nosaltres. Tampoc em queda clar la funció de la presencia del turisme en aquestos actes, no se si és un espectacle per a nosaltres, es paga per poder assistir-hi, i per tant som còmplices de l'atrocitat o be que la pròpia presencia de turistes fa que la festa sigui d'un perfil més baix, alguns locals comenten que si ho fan entre ells encara es més fort.
De qualsevol forma es bo saber el que passa i he de denunciar que algunes guies turístiques informen mol malament de la festa, la guia de la Editorial Laertes "ETIOPIA" escrita per Denbreu Mekonnen, d'origen Etíop, sols parla del salt per sobre dels braus. Altres guies com la de Lonely Planet explica amb molta claredat la veritat del que passa i deixa al viatger la decisió i la reflexió sobre el espectacle.