Des de la platja d'Ocata intento un maridatge amb l'altra banda de la península, es el resultat de una nit fantàstica, entre poesia i cançó, jo intento posar-hi un granet de sorra buscant en unes imatges transmetre les sensacions i la emotivitat que un grup de cantants de Fados, en un petit recó del barri de Alfama a Lisboa, ens va regalar. En un poema de Fernando Pessoa, que no es un Fado, he intentat buscar el lligam entre tots.
Per cert qui vulgui venir el dijous te una copa de cava assegurada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada