 |
| Les escombreries del estat |
Queda clar que el sistema polític pactat, sota
sospites i algunes pistoles, durant la anomenada transició, sense negar el seu
valor, toca fi. El cap del estat, sota sospita com a mínim de callar el que
coneix del seu gendre, la presidència del govern clarament involucrat en
conxorxes per rebre diners personalment a canvi de favors polítics, totes les
oposicions sota sospita per tolerar o per cobrar sota ma per callar. Queden
pocs dubtes per demanar un nou pas cap una democràcia per a tots. Si volem
sortir amb la cara neta necessitem un nova transició democràtica o en serem
tots còmplices del desastre, ja no val callar, es la hora de que els ciutadans,
TOTS, exigim unes noves formes d’estat en la que els nostres representants no
visquin per sobre de les seves (nostres) possibilitats, en les que les empreses
siguin lleials a la societat i als seus mercats, a la fi on ningú pugui estar
per sobre dels altres. Pot ser una utopia, viure sense somiar es el que
intenten tots aquests que avui roben i extorsionen fa uns anys. El primer pas
és mirar un sistema diferent, la III República pot ser el primer pas, per anar-hi
cal tancar a la garjola tot un grapat de
anomenats representants del poble, cal regenerar la vida política i econòmica
de base i sense embuts. Els polítics busquen sempre preguntes, però la societat
ja en te moltes de preguntes i no necessita respostes ni excuses el que vol son
canvis.
