Canviar el model o gestionar el model que tenim

El moviment 15-M posa sobre la taula una nova discussió. Fins avui tots anàvem amunt i avall amb discutir com podríem gestionar millor un sistema, conceptes com la gestió progressista, conservadora, lliberal, jo mateix porto temps donant-li voltes a diverses formes de gestionar la sanitat, la educació i un llarg etcètera de coses. Avui tinc una nova sensació de que comencem a parlar de coses noves, possiblement el model de relacions de la nostra societat demana quelcom més que la bona gestió, demana un canvi de model.

Alguns temes com la gestió democràtica i parlamentaria, la salut, la educació, la economia, el mon empresarial, la sostenibilitat, la globalització ja tenen preguntes i criteris nou que van molt més lluny que la pròpia gestió, necessitem realment un canvi de model. Un dels perills més seriosos es que el moviment es constitueixi com a partit polític, seria el mateix de sempre, si un moviment fa preguntes difícils el primer es incorporar-lo a lo de sempre, fer-ne un partit polític es tornar la discussió a la gestió i no anar a un canvi de model, les preses per fer-ho tot es una mica el mateix, un canvi de model no pot estar marcat per una campanya electoral, necessitem obrir una discussió diferent.

Panorama desprès de unes eleccions

Ja està, ja tenim nous alcaldes, i no val aquest joc de polítics guanyadors o perdedors, en qualsevol cas els que guanyem o perdem som el votants, som les persones que busquem projectes de futur en un entorn local volgut. Als projectes guanyadors els hi toquen quatre anys de govern difícils i des de aquí sols els desitjo molta sort i sobretot professionalitat. Els que han perdut el demano una reflexió real.

No val la excusa de la situació general, que les mesures per la crisis han passat factura. No val que la marca central està tocada i no fa les coses be, no val dir que esperaven resultats pitjors. Com deia més amunt els partits no perden, els que hi perdem som els ciutadans que creiem en el projecte i les excuses donades sols fan entendre que la cadira es més important que el projecte. No soc ningú per dir el que han de fer el partits, però si que vull expressar la fractura entre partits, polítics i ciutadania i més en un entorn local.

Si que vull dir que cal crear nous espais de treball i participació dels ciutadans, si vull dir que es hora de tornar a la política activa, de les propostes concretes, del seguiment dels nostres polítics, de aportar el nostre esforç, de que els poetes tornin al carrer, de parlar i escoltar, de reclamar una nova gestió de la política i de la economia en benefici de tots i no sols dels quatres de sempre. Es moment de deixar les veritats de tota la vida per torbar un nou discurs. Es hora de deixar el segle XIX per emprendre el segle XXI. Ja portem deu anys de retràs.