Impressions des de la India V

La gent de la comunitat gitana en acció, buscant menjar.........

Impressions de la Índia IV

Avui també toca la lepra. Poc a comentar, tambe de moment.

Impressions des de la India III

Orfenat de 25  nens a Pontdichery, una realitat increible. Un dia parlarem del Bruno, responsable del projecte i molts projectes més.

Impressions des de la Índia II

Marginació extrema ètnia gitana. Poc a comentar, de moment

Impressions des de la Índia

Una nova experiència a la Índia, Puducherry, una ONG i gent amb Lepra, sense comentaris de moment, estaré aquí uns dies.

5-0

Ara tots volen dir la seva, eren molts però no tots, un milió, (més o menys), ja ho deia jo, tots volen el mateix, tots som iguals, banderes amunt i banderes avall, comunicats, jo no puc però si que hi soc, fa uns anys no toca, però ara si, es el primer dia d’una nova Catalunya, federalisme o independència, pacte fiscal i no vull fer eco de tonteries en mitjans de comunicació de Madrid, etc... En definitiva, no se si es un 5-0, el que si se es que vàrem guanyar per galejada.

El que si es veritat que molts i molts érem al carrer, el que si es veritat es que el catalans ja en tenim prou de ser maltractats, el que si es veritat es que estem farts de polítics i polítiques que no pensin en la gent, tan d’aquí com d’allà. El que si es veritat es la fractura entre el carrer i els polítics, de tots els partits.

Unes preguntes sobre el 5-0. Era un partit amistós? O realment era un partit de lliga i ja tenim tres punts?. Nosaltres vàrem sortir al camp a jugar el partit i hem guanyat! Algú te capacitat per gestionar aquest resultat?. 

Macartisme de nou?

Tot el discurs dels polítics actuals te el regust del maccarthisme de la postguerra, tot el que no estava a favor d’ells era comunista. Ara tots som dolents, tots hem de passar per caixa, tots hem gastat més del que teníem i sembla que ningú ha fet negoci, i el que es queixa es anti-sistema, dolent, poc democràtic o el que sigui. El rerefons es exactament el mateix, en aquell moment eren negocis i

extorsions en bens i serveis i ara son negocis financers i del deute. Com sempre al servei d’uns pocs.

Fa un temps tenia la sensació de que no teníem polítics, que els tecnòcrates i obscurantistes que estaven en els diferents governs eren realment uns inútils de la política i que no sabien res de res, els últims de la classe vinguts a més. Ja fa dies que vaig modificant la idea, el problema si que son veritable polítics i el problema es que saben el que volen i el que volen no te res a veure amb el que nosaltres volem. Polítics que volen acabar amb la democràcia, la que teníem que no era res del altre mon, però es la que tenim. Polítics al servei de les grans multinacionals de la economia financera, polítics que de fet son gestors al servei de capitals, com en els anys cinquanta del segle passat.