Macartisme de nou?

Tot el discurs dels polítics actuals te el regust del maccarthisme de la postguerra, tot el que no estava a favor d’ells era comunista. Ara tots som dolents, tots hem de passar per caixa, tots hem gastat més del que teníem i sembla que ningú ha fet negoci, i el que es queixa es anti-sistema, dolent, poc democràtic o el que sigui. El rerefons es exactament el mateix, en aquell moment eren negocis i

extorsions en bens i serveis i ara son negocis financers i del deute. Com sempre al servei d’uns pocs.

Fa un temps tenia la sensació de que no teníem polítics, que els tecnòcrates i obscurantistes que estaven en els diferents governs eren realment uns inútils de la política i que no sabien res de res, els últims de la classe vinguts a més. Ja fa dies que vaig modificant la idea, el problema si que son veritable polítics i el problema es que saben el que volen i el que volen no te res a veure amb el que nosaltres volem. Polítics que volen acabar amb la democràcia, la que teníem que no era res del altre mon, però es la que tenim. Polítics al servei de les grans multinacionals de la economia financera, polítics que de fet son gestors al servei de capitals, com en els anys cinquanta del segle passat.  

Rescat

Que difícil es pensar en una xifra tan gran de diners, que pagarem entre tots, basada en interessos de bancs i governs i amb la ajuda de delinqüents administradors de unes quantes entitats. No m'agrada pagar els diners dels altres, no es just que sense saber-ho jo sigui el aval de uns delinqüents. Per que ningú no vol explicar qui ha malversat els diners, qui els ha robat, qui els te i el que crec encara mes greu que tots aquestos que ens deixen els diners, tampoc tenen cap interès per saber-ho.

Segurament les preguntes no son correctes, possiblement tos ho saben i també coneixen que molts ciutadans normals pagarem o ens robaran altre cop la cartera. Quin perill quant els administradors de una societat tenen necessitat de amagar informació als administrats. Es el principi del final de un model.