Macartisme de nou?

Tot el discurs dels polítics actuals te el regust del maccarthisme de la postguerra, tot el que no estava a favor d’ells era comunista. Ara tots som dolents, tots hem de passar per caixa, tots hem gastat més del que teníem i sembla que ningú ha fet negoci, i el que es queixa es anti-sistema, dolent, poc democràtic o el que sigui. El rerefons es exactament el mateix, en aquell moment eren negocis i

extorsions en bens i serveis i ara son negocis financers i del deute. Com sempre al servei d’uns pocs.

Fa un temps tenia la sensació de que no teníem polítics, que els tecnòcrates i obscurantistes que estaven en els diferents governs eren realment uns inútils de la política i que no sabien res de res, els últims de la classe vinguts a més. Ja fa dies que vaig modificant la idea, el problema si que son veritable polítics i el problema es que saben el que volen i el que volen no te res a veure amb el que nosaltres volem. Polítics que volen acabar amb la democràcia, la que teníem que no era res del altre mon, però es la que tenim. Polítics al servei de les grans multinacionals de la economia financera, polítics que de fet son gestors al servei de capitals, com en els anys cinquanta del segle passat.  

Revolta al Mediterrani

Des de la platja imagino el que passa a l'altra banda del mar, massa coses estan canviant, massa coses per entendre. Quantes preguntes i que poques respostes, fins avui cap, i quina por ens fa fer-nos preguntes i no tenir respostes. Es una revolta islamista?, Seguim cap a les teocràcies del mon islàmic?, per que els estats laics o casi laics han estat corruptes i tirans? Quins anys més desaprofitats per aprofundir en les millores?. Pot ser ara ja es tard, el que si sé es que ara es el moment, tornarà a manar un Deu? quina por, aniran cap uns estats més laics? Deu o vulgui (vaja contradicció) en castellà podríem dir "ojalá" igual de contradictori però mes adient.