Per la III República.

Les escombreries del estat

Queda clar que el sistema polític pactat, sota sospites i algunes pistoles, durant la anomenada transició, sense negar el seu valor, toca fi. El cap del estat, sota sospita com a mínim de callar el que coneix del seu gendre, la presidència del govern clarament involucrat en conxorxes per rebre diners personalment a canvi de favors polítics, totes les oposicions sota sospita per tolerar o per cobrar sota ma per callar. Queden pocs dubtes per demanar un nou pas cap una democràcia per a tots. Si volem sortir amb la cara neta necessitem un nova transició democràtica o en serem tots còmplices del desastre, ja no val callar, es la hora de que els ciutadans, TOTS, exigim unes noves formes d’estat en la que els nostres representants no visquin per sobre de les seves (nostres) possibilitats, en les que les empreses siguin lleials a la societat i als seus mercats, a la fi on ningú pugui estar per sobre dels altres. Pot ser una utopia, viure sense somiar es el que intenten tots aquests que avui roben i extorsionen fa uns anys. El primer pas és mirar un sistema diferent, la III República pot ser el primer pas, per anar-hi cal tancar a la garjola tot un grapat  de anomenats representants del poble, cal regenerar la vida política i econòmica de base i sense embuts. Els polítics busquen sempre preguntes, però la societat ja en te moltes de preguntes i no necessita respostes ni excuses el que vol son canvis. 

Aritmètica

Negociar, sumar, restar, multiplicar idividir, crec és el que estan fen tots el partits polítics. Tota una aritmètica parlamentaria per saber el lloc per jeure els propers quatre anys, o els que toqui clar. De fet tots els altres, que som molts i majoria ens agradaria que aquesta aritmètica fos aplicada a d’altres coses. M’explico.

En primer lloc podrien sumar tots el milions d’euros irregulars que estan tapant i destapant cada dia, ara una corruptela per aquí, ara un pisets per allà, ara uns sous desconeguts, ara un frau fiscal, ara una rotonda, un tres per cent i una llarga llista de coses i més coses.

En segon lloc podrien restar tot un seguit dedespeses com son ara un informe de no se qui i no se per que, ara unes noves eleccions, ara una mala gestió dels serveis públics, ara un càrrec de confiança, dono diners a un sector privat amb una gestió fraudulenta com el bancari, una reunió que no serveix per res a qualsevol lloc d’Europa o on sigui, una carretera sense cotxes, un aeroport sense avions, una via sense tren, podeu ajudar-me a posar tots el llocs on els nostres polítics es gasten els calers i que no tenen cap sentit.

En tercer lloc podrien fer servir aquests coneixements matemàtics per una economia social en problemes com: un Euro perrecepta i que les farmacèutiques segueixin pujant a la borsa gracies als nostres impostos, desnonaments i bancs que no paguen els deutes, ni dels mateixos pisos vuits que deixen. Privatització de la sanitat i el nombre de gestors com a mínim no es mou. Menys diners per la educació i ser el pitjors d’Europa. 

Se que tot això és mol difícil d’entendre per els que no som al parlament, el d’aquí o el de allà, però ja que tenen tants coneixements matemàtics podrien fer el favor de fer-los servir en favor dels qui paguem el impostos i per extensió el seu sou.  O és que sols saben sumar les cadires delparlament pintades de diferents colors?.

Carai quin problema II

Ara que tenim la resposta, quant faran la pregunta?

Carai quin problema!

Un cop acabat aquest intent messiànic sobre una pregunta que ningú va fer, messiànic per les dues bandes. Va i els catalans decidim votar un parlament, carai quin problema!, uns i altres volien una resposta uniforme i ara tenen un problema, la diversitat.

Ara tot és veu des de la òptica de partit, ningú fa una reflexió sobre els veritables protagonistes de les eleccions, els catalans, que hem donat una lliçó a la classe política. Tenim una societat plural i vol seguir sent plural, queda clar que la societat catalana es diversa i governar la diversitat és molt més difícil que governar la uniformitat.

Els propers dies tot seran sumes i restes, però tinc la sensació que aquest cop quadren poc i malament. Tots diuen tenir un full de ruta, seran capaços d’entendre que els catalans volem un full de ruta que respecti aquesta diversitat?, depenem de la capacitat negociadora dels anomenats messies dels partits?, tindrien la decència de buscar obertament un full de ruta per a tots?, o tots ja miren a les properes eleccions.

Que la independència, la dependència o la interdependència està en el full de ruta es obvi, però senyors els catalans volem i esperem de vostès molt més i amb molta més profunditat, també esprem més d’altres i sobretot esperem lleialtat al poble català de totes les instancies polítiques responsables, d’una forma o altra, del nostre dia a dia. 

5-0

Ara tots volen dir la seva, eren molts però no tots, un milió, (més o menys), ja ho deia jo, tots volen el mateix, tots som iguals, banderes amunt i banderes avall, comunicats, jo no puc però si que hi soc, fa uns anys no toca, però ara si, es el primer dia d’una nova Catalunya, federalisme o independència, pacte fiscal i no vull fer eco de tonteries en mitjans de comunicació de Madrid, etc... En definitiva, no se si es un 5-0, el que si se es que vàrem guanyar per galejada.

El que si es veritat que molts i molts érem al carrer, el que si es veritat es que el catalans ja en tenim prou de ser maltractats, el que si es veritat es que estem farts de polítics i polítiques que no pensin en la gent, tan d’aquí com d’allà. El que si es veritat es la fractura entre el carrer i els polítics, de tots els partits.

Unes preguntes sobre el 5-0. Era un partit amistós? O realment era un partit de lliga i ja tenim tres punts?. Nosaltres vàrem sortir al camp a jugar el partit i hem guanyat! Algú te capacitat per gestionar aquest resultat?. 

Banc Dolent o Banc dels Dolents

Tots afectats per la crisi, avui no es un bon dia, puja el IVA, baixen els sous, baixa la prestació per atur, revisaran la funció pública, o sigui menys serveis i més parats, revisarà el pacte de Toledo, vol dir que també ficarà la ma als jubilats, treu la deducció per vivenda i això sumat a tot el que ja teníem i al que el nostre govern autonòmic ja a rebaixat. Be tot sumat i pensant en una economia familiar vol dir que tenim per sobre una reducció del nostre poder adquisitiu al voltant del 25%.

Algú dirà que soc un exagerat, però cal sumar, treure una paga al any de catorze vol dir una disminució del sou del 7%, pujar el IVA tres punts vol dir el 3%. Treure la deducció per hipoteques vol dir al voltant del 2% anual, si contem que un e cada quatre es al atur i segueix menjant a casa i que van pujant el impostos sobre la energia, el euro per recepta, un percentatge sobre cada recepta en funció de la renda, i algunes coses més, crec que dir que hem perdut un 25% del nostre poder adquisitiu no deu ser gaire lluny de la realitat.

Això si per salvar a un grapat de ganàpies, de Banquers i de polítics, suposo que no tots. Per tal de fer un “Banc Dolent” ja te nassos, espero que també podem veure un Banc de Dolents, de tots els colors i de totes les mides, un Banc que com a mínim, tots el que si paguem, sabem qui te els diners, a quina butxaca son i que els tornin, que no els tenen dons a la garjola, que estan en altres països a buscar-los.