Ja som al segle XXI?

Dues eleccions en un parell de mesos, a Catalunya i Espanya. Alguna cosa a destacar?, tenen punts en comú?.

Penso que si, tinc la sensació que la generació que va fer la transició poc a poc va quedant fora de joc, no sols és un problema de dretes o esquerres, de un nacionalisme o l’altre. Estem front una nova forma de entendre la política, possiblement front una nova forma d’entendre la societat. Si, ja se que les eleccions serveixen per contar escons i que la dinàmica dels parlaments es marxa tu que vinc jo. Però podem anar una mica més lluny sense marxar de les sumes. Quant suma la suspensió de la llei Wert, quant suma la suspensió de llei sobre la seguretat ciutadana, quant suma la nova llei electoral, quant suma la discussió sobre l’ordenament territorial i encara podríem posar alguna suma més, com el tema de la república, la corrupció, la educació i la sanitat, be massa sumes, no sempre simètriques però tot sobre la taula.

Com sempre una proposta idiota, és un bon parlament per fer un procés constitucional, hi son tots o gairebé tots, mentre ens arrosseguem cap a una sortideta de la crisi econòmica, mana Europa, podríem fer un procés constituent de nou?, i en acabar tornem a votar. O tornem a votar en tres mesos i seguim igual?

Be, com sempre tonteries meves, apa bon Nadal a tots.

Dia 15 o el peix ja està venut

Això ja s’acaba, a qui interessi El Periodico d’Andorra publica avui la darrera enquesta, prohibit a Espanya però clar es en Català i a l’estranger. A part de la gracieta de saltar-se la norma, no aporta res que no estigui dit fins avui. Tot igual necessiten el vots de la CUP per la majoria absoluta, i una lleugera recuperació del PSC i de Unió. Be en dos dies sortirem de dubtes i d’enquestes.

Per mi la resta segueix igual, sembla que tot el peix ja es venut. 

Dia 14

Be ja queda menys, tampoc queden massa coses que comentar, entrem en un moment de que el mes important es provocar noticies i fer tonteries:

• ·      Guerra de banderes al ajuntament de Barcelona (patètic).
• ·      Els cardenals a la grenya, ni cal que resin ni que diguin res.
• ·      En Felipe fent discursets, si ja està jubilat home, no ens calen.
• ·      Els del futbol no paren, ni els d’aquí ni els d’allà, sembla que han perdut la quiniela.
• ·      Alteracions als comunicats oficials, amb permís o no del Sr. Junker
• ·      En Rivera que vol concentració per poder manar, si no es concentra no tocarà res.

Sols els queda un dia per dir unes quantes tonteries més. I a mi per anar mirant des de la finestra

Dia 13

Margallo -Junqueras

Intento veure el debat, poc a poc  van explicant el que ja porten dies i dies dient, i un va caient en la sensació de partit de ping-pong, poques coses noves, curiositats i entelèquies que porten poques a la discussió. Això si uns quants números sobre articles de legislacions Espanyola i Europea, sobre les nacionalitats i dobles nacionalitats.

Ja ha passat una estona, seguim igual números i tractats, declaracions i contradeclaracions, tecnicismes i al final tot interpretable. Seguim partit de pin-pon. Final, cal dir-ho educats ambdós, si volien un guanyador crec que cada costat donarà com a vencedor al seu. El que si queda clar que no hi ha res decidit i que tot està en mans de la política i això vol dir dels polítics, i això lo dels polítics es un veritable perill.

Al final es un problema de a quin cistell volem posar els ous!!!!

Dia 12

Entre els dos nacionalismes espanyol i el català, ambdós basats en criteris d’identitat amb paraules tant complexes com historia, llengua, cultura (sembla que això sols va lligat a un territori i que no es patrimoni de tots), entre aquestes dues realitats a Catalunya ha crescut una de nova, anomenada el Català emprenyat. Fart de que ningú li faci cas, cansat de que tots opinin per nosaltres, tip de tonteries de un munt de polítics, fastiguejat per el robatori constant, dels corruptes i dels que decideixen fer coses sense sentit amb els nostres diners, trist per veure que no respecten la llengua i es riuen de la cultura. Podria arribar lluny amb el greuges. El que deia aquest català emprenyat des de fa un temps s’apunta al nacionalisme català, se sent, si més no, protegit. Això no vol dir que un altre gran grup de catalans no estiguin emprenyats i que no volen apuntar-se a cap nacionalisme. Clar que després de les declaracions d'avui a la radio lo de ser Espanyol o Català ja no queda massa clar, carai noi!!

Es aquí on es pot entendre que el 75% dels enquestats vulguin un canvi de debò, uns més radical, els altres més ràpid, els altres més tranquil o el que sigui. El que si es veritat es que Catalunya vol canviar, menys els del PP que volen netejar.

Com sempre HI HA ALGU A L’ALTRE BANDA!!!!