Les municipals I

Economia del decreixement front a la utopia del creixement constant. Com aplicar la creativitat a un nou model.

Fa ja uns dies un bon amic, en Miquel Vidal, em va donar forma final a una seguit de reflexions que em portaven de cap. Va definir-ho en un concepte, la economia del decreixement, que en cap cas vol dir que sigui un model per perdre, es un model diferent d'evolució econòmica. Aprofito aquesta idea per iniciar algunes reflexions sobre les properes eleccions locals.

La mateixa diferencia hi ha entre la política global i la política local, com la macroeconomia i la microeconomia, entesa aquesta com a la economia que afecta el dia a dia de les persones. Aquesta aposta em porta a una profunda reflexió sobre la política local, la política que ens farà la vida millor. També vull pensar que l'únic que pot portar-nos cap a una millor situació global parteix de les persones i per tant de lo local. Possiblement em deixat massa màniga a lo general que ha perdut completament el seu focus, que som nosaltres, no ells per si mateixos.

• La idea de creixement constant ja podem veure que es un mite. Es una idea de negoci, no d'economia, lligat a la economia financera amb necessitat de creixement constat, i poc revertirà en economia productiva i per tant res que dir amb el enriquiment col•lectiu.
• La mateixa idea de que el capital és global, idea basada en el manteniment del capital i mai pensada per a les persones, el capital anirà al lloc que sigui més interessant per ell, no necessariament coincident amb les necessitats de les persones.
• La crisi actual es basa en un desencaix entre economia financera i especulativa front a economia productiva. Aquest binomi fa que el ciutadà es senti desprotegit en un intent de salvar les grans corporacions bancàries, sense entendre res de les necessitats reals de les persones. Caldria recordar que la fallida econòmica te un origen financer i que les grans corporacions amb el seu afany de lucre ens han portat on som. Com a ciutadans no volem suportar més les grans fallides financeres, ni la majoria varem gaudir dels seus guanys, ni les hem de pagar ara.
• Es aquí on la política local pot jugar els seu gran paper. Pot crear xarxes de cooperació local, econòmicament productives, basades en les relacions de confiança creades partint de la política local, i saber portar-les a un nivell general.
• El pensar en el decreixement vol dir pensar en tot el que hem deixat per el camí, que no vàrem saber valorar per apuntar a la diana equivocada. Crec que hem de buscar i crear tot allò necessari per aprendre a viure i viure de una forma més sostenible.
• Cal pensar de forma creativa en nous models de finançament basats en el interès de les persones implicades en cada un dels projectes.

La Revolta al Mediterrani II

Mirant el que passa a l'altra banda de la platja, una poesia ve a la meva memòria, Salvador Espriu a la Pell de Brau deia:

"A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol"

Sense cap comentari més.

Revolta al Mediterrani

Des de la platja imagino el que passa a l'altra banda del mar, massa coses estan canviant, massa coses per entendre. Quantes preguntes i que poques respostes, fins avui cap, i quina por ens fa fer-nos preguntes i no tenir respostes. Es una revolta islamista?, Seguim cap a les teocràcies del mon islàmic?, per que els estats laics o casi laics han estat corruptes i tirans? Quins anys més desaprofitats per aprofundir en les millores?. Pot ser ara ja es tard, el que si sé es que ara es el moment, tornarà a manar un Deu? quina por, aniran cap uns estats més laics? Deu o vulgui (vaja contradicció) en castellà podríem dir "ojalá" igual de contradictori però mes adient.

El dret a decidir

No puc més que tenir la sensació de que sempre hem vist l'altra riba del Mediterrani de forma sectària, per fer negocis, per turisme i sempre amb la por al cos del anomenat integrisme islàmic, en definitiva amb por, poc rigor i poc respecte. Avui estan iniciant una nova pàgina de la història, crec que res serà igual i penso que també que la nostra posició pot ajudar a unes poblacions a ser lliures per decidir el seu destí. Aposto per el dret a decidir dels pobles, de tots els pobles.

Altres afectats per la llei Sinde

En Saleem, pakistanès, com ell es fa anomenar, no sap ni que existeix la llei Sinde, ni sap que això de Sinde es el nom de una persona i que de fet es una ministra. En Saleem està molt preocupat per el tema de les descàrregues per Internet. De fet el seu negoci es vendre DVD's pirates per els carrers i locals i sols sap que fa un temps la competència eren el xinesos, però tot va canviar amb les facilitats d'Internet i la seva facturació va baixar a nivells mínims. Primer va pensar que això de la crisi també l'afectava, però avui és conscient que fins i tot el mercat no legal te les seves regles i la seva competència. Aquest senzill exemple porta cap una nova dimensió de això de les descarregues per Internet, sembla que el mercat de la copia està establert de fa temps i que aquesta te dues vies de distribució, una per Internet i l'altre per el Saleem i els seus. La primera no dona negoci a ningú, un cop penjada a la xarxa lliure de peatges. La distribució amb suport pirata com a mínim te un sentit econòmic, dona de menjar als fabricants de suports digitals, el governants amb la taxa imposada als suports digitals, els que fan les copies i al canal de distribució, el Saleem.
Es evident que la societat no pot tolerar aquesta mena de coses que no donen diners a ningú, que no hi ha diners ni per que fa la copia ni per qui la deixa fer, això del altruisme total no funciona, per tant hem de tornar cap un sistema de distribució que com a mínim pagui les despeses. (això diuen el gurus de la economia)
De totes formes el Saleem també te altres funcions socials, sempre porta les pel•lícules mes venudes, per ell es clar, les primeres, és com una mena de crític popular i d'altres que mai ningú ha vist o aniria ha veure saps que existeixen. Per tant en Saleem esdevé un canal de distribució i màrqueting important. Que cap distribuïdor pensi en un model de negoci basat en un baix preu directament a Internet, per accedir a un mercat que no va mai al cinema, doncs en aquest cas en Saleem es quedaria de nou sense feina per una competència, segons ell poc lleial.

Felicitació políticament correcte

Bons Nadals i Nadales,
Tot i que és la expressió que toca als, primers (Juli, Comas, Joaquim, Toni i un llarg etc) esperem molt de vosaltres, sobre tot que ens feu feliços aquestos vostres dies, ja que la rifa no ha fet el que li tocava. Les altres (fum, fum, fum, el ramadà, los peces en el rio, pomporompompero...) podríeu allargar el vostre domini més enllà de les festes, ja que no teniu autor, o si el teniu ja no cobra drets i per tant ni la SGAE (Tedy que no Nadal) ni la Sinde (que no nadala) podran contra vosaltres i el vostre esperit. Les nadales podreu anar amunt i avall, per la xarxa o per els mòbils, de boca en boca o de boca a orella i sols serà per que nosaltres volem, bes per on, sense que ningú no hi guany calerons. Sembla que aquest esperit de Nadal i Nadales podria aportar alguna cosa bona a les relacions entre nosaltres, mentre algun grupet social no vulgui aprofitar-se de la marca, sembla que encara no està registrada, però degut a la pèrdua de vocacions o per tal de fer la guerra santa algú pot tenir la idea de fer-se'n propietari (intents no en manquen).
Be bon Nadal i Nadales per tos (i totes és clar)

Dimissions

Estic dolgut, des de el meu refugi de la platja, no puc entendre que els dos representants institucionals de Catalunya comuniquin la seves decisions personals mentre son en el càrrec. Cada un es molt lliure, a nivell personal, de fer el que vulgui, però el president de la Generalitat i el president del Parlament de Catalunya no ho son a títol individual, ho son per mandat del poble de Catalunya. No era difícil esperar dos mesos per tal de comunicar que deixen les seves responsabilitats en la política activa, per la que es varen presentat en llistes tancades de partit i això, a casa meva, implica un compromís amb tots el qui votem.
Un cop fora dels seus càrrecs institucionals poden ver el que vulguin, però el mateix dia de les eleccions un te la sensació de que el vaixell s'enfonsa i que els primers que marxen son les rates. Aquesta imatge no es la de assumir responsabilitats, que amb sembla molt lloable que ho facin, però tot te un temps i crec que les formes son important per les institucions que representen.