Dia 10

Diumenge alguns números més, La Vanguardai i el Pais, res de nou, però com sempre en fan titulars, ben mirats els mateixos números publicats per altres la setmana passada. Si les enquestes son bones ja tenim el peix venut, com deia ahir els escenaris son clars i aquí no es modifica res. Això si encara hem de vendre uns quants diaris i una mica de titulars fins el 27S, sospito que ens avorrirem i sentirem les mateixes cantarelles cada dia. Aquesta setmana ens queden, suposo, algú de fora dient que no podem marxar o algú de dintre amenaçant amb informes que ningú sabrà qui signa. Els altres seguiran posant-hi el cor, total per dir que volen esgarrapar els vots dels indecisos, si aquets voten seguiran el patró conegut i per tant tot seguirà igual.

Insisteixo avui ja podríem parlar com el 28S, per que perdre més temps?

Dia 9

Una pregunta, per que hi ha un grup de partits que parlen del 28S?, no podrien explicar les seves propostes avui?, els de junts pel si ja han dit quin full de ruta tenen (agradi o no), m’agradaria saber quin full de ruta tenen els senyors del PP o del PSOE, millor dit els senyors de Madrid. No estaria malament que avui ens expliquin quin son els seus plans.

Tot-hom parla del 28S i que jo sàpiga no passarà res de res, que tots s’ompliran la boca de han guanyat i de fet tot seguirà pràcticament igual. Sense parlament, sense majories per governar. El nivell de les amenaces canviarà d’objectiu, ara som tots els votants, els 28S seran els polítics i la política, uns que volen marxar i els altres que seria la fi del mon o que els tancaran a la presó (total més màrtirs).

Els escenaris del nou parlament català no son gaires i crec que tots podrien parlar, en serio, del 28S, en funció dels dos escenaris previstos. Avui seguim parats en la discussió vots o escons, discussió que ja cansa, que proposareu cada un de tots els que tant xerrant. Pot ser si ho expliquen aclariran moltes coses, però es clar la norma al nostre país es no complir cap compromís electoral.

Dia 8

Avorriment a TV8, això dels candidats tots junts explicant cada un una miqueta del seu programa, poc o mol treballat i tots una miqueta del que ara es diu “populista” tots saben que el que diuen no poden portar-ho a terme, cap d’ells, ni dreta ni esquerra, ni el si o el no, ni res de res. Al final un grapat de ocurrències per sortir be a la foto i tots buscant un titular, fonamentalment tal o tal a guanyat el debat, però el tarannà català fa difícil trobar frases grandiloqüents que siguin portada dels diaris de demà (avui). En cap cas crec que els diaris estiguin pendents de tancar la seva edició al acabar el debat. (el i tu més ja no es noticia).

Avorriment amb el números de diversos diaris, no sabem a qui entrevisten, en qualsevol cas algú s’equivocarà i molt.

Dia 7

Mentre escolto el guirigall entre els candidats a 8TV, intentaré parlar-ne demà.

Per fi surten el números, cuinats com sembla que va fer el CIS fa una setmana o sense cuinar, sense voler pontificar però sembla que el Junts pel Si no arriba a la independència solet, inclòs baixa els percentatges de ERC +CiU, be tampoc es greu, els de la CUP van per lliure i podran ajudar a no. El que si es clar es el terrabastall dels de sempre PP i PSC, no sols no aixquen el cap, es queden lluny de tot, ja no sols no poden decidir és que no poden ni parlar de res, comencen a quedar com formacions residuals, pobrets i encara cobren!!!

Altra tema que es dibuixa be i molt be, el referèndum, avui si que podem començar a dir que el 75% dels catalans volen com a mínim un referèndum, miri qui ho miri, i això es política en majúscules. Tindrem passades les eleccions de desembre polítics a l’alçada del repte?, ja que els actuals no saben ni volen parlar de res!.

Dia 6

Bellaterra s’independitza de Cerdanyola, no se si Obama, Merkel i Cameron tenen també opinió sobre el tema, tampoc se si el resta de Barcelonins, Catalans o Espanyols tenen, o volen, dir-hi alguna cosa. Si, Bellaterra te la Universitat Autònoma de Barcelona i això pot ser competència de tots, o no, però trobo a faltar aquests comentaris al Parlament Espanyol o posar-hi un recurs d’inconstitucionalitat.

Al parlament fan lleis exprés per el Tribunal Constitucional i desprès els polítics ens expliquen que els problemes polítics sols tenen resposta o solució jurídica.  I deixo una pregunta que em te tot el dia donat voltes al cap. Al programa del Cuni ens anuncien una discussió entre el Sr. Margallo i el Sr. Junqueres, tindran traducció simultània?, el que ha passat amb l’Obama posa el dit a la nafra amb els traductors.

Dia 5

Revisant la premsa d’avui trobo que les eleccions catalanes no tenen el interès que jo, atontat de mi, suposava que tindrien. Les portades dels diaris tenen dos projectes, el Toro de la Vega que resulta que no te cap interès per mi, o millor dit m’estalvio els comentaris sobre les curses de braus i a tots aquells que els agrada veure sang en directe. L’altre noticia del dia es la visita del reis d’Espanya a Washington i que un tal Obama, pensava que ell no vota aquí com jo no voto allà, vol una Espanya unida. Veig que lo del rei es un tema important per a tots i sols tinc una ocurrència per portar més merder o més llum a la discussió.

Vinga proposta: Felipe VI de España i I de Catalunya, així com la reina d’Anglaterra que reina sobre tercers països com Canada i com Austràlia. Això podria ser divertit i el primer pas per negociar, mantenir el sou del cap del estat i que els reis del mon estiguin tranquils. Be si agrada en parlem i si no agrada com suposo dons res a prendre un bon cafè i esperem que els altres decideixin per nosaltres, o millor dit que ens portin a la seva discussió no a la nostra.