Dia 5

Revisant la premsa d’avui trobo que les eleccions catalanes no tenen el interès que jo, atontat de mi, suposava que tindrien. Les portades dels diaris tenen dos projectes, el Toro de la Vega que resulta que no te cap interès per mi, o millor dit m’estalvio els comentaris sobre les curses de braus i a tots aquells que els agrada veure sang en directe. L’altre noticia del dia es la visita del reis d’Espanya a Washington i que un tal Obama, pensava que ell no vota aquí com jo no voto allà, vol una Espanya unida. Veig que lo del rei es un tema important per a tots i sols tinc una ocurrència per portar més merder o més llum a la discussió.

Vinga proposta: Felipe VI de España i I de Catalunya, així com la reina d’Anglaterra que reina sobre tercers països com Canada i com Austràlia. Això podria ser divertit i el primer pas per negociar, mantenir el sou del cap del estat i que els reis del mon estiguin tranquils. Be si agrada en parlem i si no agrada com suposo dons res a prendre un bon cafè i esperem que els altres decideixin per nosaltres, o millor dit que ens portin a la seva discussió no a la nostra.

Dia 4

Eleccions a Catalunya, però els caps de tots els partits Espanyols venen a explicar-nos el que volen, Rajoy, Sánchez, Iglesias, Ribera tots postulats per España donant xerrades a Catalunya, Romeva a Madrid, el Mas a la Sexta i el Duran liant-la aquí i allà. Els polítics locals mig desapareguts. El Govern central entra en campanya, fa servir el Tribunal Constitucional per omplir primeres planes als diaris contra normes aprovades a Catalunya. Be ja sabem que en campanya tot val. 

Serà difícil explicar totes les tonteries aquests dies, els de Junt pel Si tenen que renunciar a una fotografia de la Diada, el Pablo Iglesias sembla que diu tonteries en públic per poder contradir més tard a tots els mitjans de comunicació que no volia dir el que va dir. Espero que la campanya doni una mica més de si, fins ara un xic avorrida, total per contar el que si i els que no, podríem estalviar els calers de la campanya.

Dia 3

Pensava que avui, diumenge, la premsa aniria plena de enquestes, números, percentatges i sorpresa un repàs als diaris i resulta que cap comentari sobre qui guanyarà. També te la seva gràcia les noticies sobre el 27S no estan en les capçaleres més important, les digitals clar, alguns parlen de les eleccions espanyoles, altres que si Madrid, altres que els refugiats. Hi ha una conxorxa contra les eleccions de Catalunya?. Clar el futbol un 1-2 i un 0-6, que tanoca ets Jordi!!!!!

Be dons per seguir el blog sols hem queda una mica de contracrònica o contrapunts a la crònica, he intentat explorar alguns dels acudits dels nostres polítics.

Cristina Cifuentes: L’espectacle d’ahir va se vergonyós.

“Aquesta senyora no sols no te vergonya, no coneix el que es la vergonya”

Garcia Albiol: Demana el vot a la majoria silenciosa.

“No te altre remei, suposant que aquesta majoria està al seu favor, el que no vol saber es que la majoria silenciosa tampoc vol saber res d’ell, per això es silenciosa”

Iceta: Els  que se salten la llei acostumen a ser tractats de delinqüents.

“Si els pillen i si no canvien la llei (veure algunes resolucions del PSOE i del PP). També podríem dir que està en funció del moment, el que era il·legal ahir, avui pot ser legal, no legal, alegal o el que sigui.

Jordi Sánchez (ANC): Disposat a “donar cobertura” a accions de desobediència civil.

“Que jo sàpiga al autobús els “Espanyols” i els “Catalans” podem seure al mateix lloc. No confonguis la desobediència “legal” que pot ser lícita amb la desobediència civil, que la practiquem tots cada dia.

Duran: Catalunya va a un gobierno de izquierdas

“Amic Duran, qualsevol govern que no sigui el teu serà d’esquerres, amb nació o sense”

Albert Ribera: No quiero ser presidente de España si dentro no està Cataluña.

“Cap problema al pas que vas mai serà president d’Espanya, presumptuós!”

I com que no hem queda res més, acabo de fer l’arròs que avui el pare ve a dinar a casa.

Dia 2

Una mirada a la premsa el dia després:

• ·      El Pais: Gran alarde político y festivo en el que fallo la puesta en escena.
• ·      El Mundo: Mas convierte la Diada en un acto de agitación electoral; Fe en el mago de “hoz” catalan; La democràcia tarada.
• ·      ABC: Los barones del Partido Popula reivindicant España con Albiol.
• ·      La Vanguardia: El independentismo vuelve a exhibir fuerza con la Diada
• ·      El Periodico: Els bíceps del sobiranisme.
• ·      Eldiario.es: La Diada más electoral marca la ruta del independentismo hacia el 27S.
• ·      Vozpópuli: Mas se apropia de una diada que acaba con criticas al escándalo del 3%.
• ·      Infolibre: Diada massiva por la independència.
• ·      Publico.es: Una Diada para impressionar al mundo.
• ·      El Confidencial: El independentismo se apropia de la Diada y la convierte en el mítin central de Mas.
• ·      La Razón: La Diada electoral se desinfla.
• ·      El Punt Avui: República meridiana
• ·      Ara: l’hora de transformar la força del carrer en mandat democràtic; La Meridiana es muda amb tots els colors de la independència. 

Be pocs comentaris, alguns està clar que no hi eren, (altres si) o be escriuen per qui els paga. Cada periodista te dret a opinar el que vulgui, com jo clar, però el que ratlla el ridícul es el salt entre la informació i la realitat. Tots sabem de les pressions del govern a la premsa, els tres diaris de més tirada del país (El Mundo, El Pais i La Vanguardia) han modificat les seves direccions en els darrers mesos i els resultats es noten, altres passen de la Diada, altres aprofiten per vendre el seu producte, altres viuen i mengen directament del govern de Madrid, altres del govern Català.

Diada d’èxit sense embuts, ningú va anar-hi obligat, va ser el dia de les persones.  Alguns es varen excloure voluntàriament i flac favor varen fer a la pluralitat de la Diada, jo vaig veure gent de tots els partits i de tots els colors. Al final tots el que viuen d'això aconsegueixen un objectiu, sortir a "una" foto i parlar en nom dels altres. Mireu, gaudiu, escolteu i deixeu de parlar en nom dels altres, que ja som grandets. Entre polítics i periodistes sembla que sols volen mantenir el sou.

Noves eleccions

Noves eleccions, dia 1, resulta que és el 11 de setembre, i ja la tenim muntada, uns que si, altres que no se i altres que no, que ni parlar-ne. Avui un dia de festa per a tots els catalans, vinguin d’on vinguin, siguin qui sigui. Manifestació brutal a la Meridiana de Barcelona, ple de gom a gom, festiu, divertit, emocionat,  emocional, viu, be tot el que vulgueu.

Els uns conten independentistes, tots els que hi eren voten independència, els del junts pel si, els altres protesten els uns fan un mal us de la diada i els mes carrinclons diuen un grapat de tonteries sobre les grans manifestacions, sobre la majoria silenciosa i algun animal compara aquesta manifestació amb les de la Alemanya dels anys 30.

La meva vivència es completament diferent, avui es la diada uns la viuen de fa molts anys, els altres, que també vivien han fet una mal favor a Catalunya, han desistit de la diada i ara culpen als altres, millor dit els uns. La resta mai a gaudit de la festa, enveja insana. De fet avui la festa ha estat grossa, hi érem tots, com sempre, grans i petits, alts i baixos, guapos i lletjos, d’aquí i d’allà, de tots els colors i de totes les formes. Independentistes, unionistes, comunistes, lliberals, de dretes, de tots els partits, convençuts i no convençuts, be tots.

Al final uns volen fer-me creure que tots som d’un color, i els altres tenen les orelles tancades i els ulls clucs. Penso que la diada es la diada i es una gran exposició de civisme, dels qui demanen ser escoltats i sols sento interpretacions interessades.