Catalunya - Índia (0-1)

Lluny però connectats, encara que en algun moment seria millor desconnectar del tot. Lo del Pujol porta cua, fins i tot en el nostre petit grup, en el que estem d’acord és en la decepció profunda amb alguns polítics. Els de la fotografia no han fet res, i estan així de perduts, alguns dels  nostres podrien fer una cura de humilitat política i poder-los trobar així seria una bona noticia per el mon, si més no per Catalunya, o potser tan sols per mi!!!

Ayurveda o la pela es la pela

No se que vol dir això, si que se per que es fa servir. Som al Estat de Kerala, a una zona anomenada Varkala, en un ressort que no te res a veure amb la resta de la Índia, es una illa totalment occidental, les habitacions son magnífiques casetes, piscina i tots els serveis de vacances. Tot comença a sonar malament amb la propaganda del veritable massatge ayurvedico, i tot continua pitjor al sortir del hotel i conèixer la zona, al final un grapat d’occidentals carregats de calers que busquen l’anomenada mística de la Índia entre gurus de pega, massatges ayurvèdics i un grapat de ximpleries. Això si tot a preus el doble que a qualsevol altre lloc del país. Ningú del país fa servir aquests serveis sols una pijeria occidental mirant amb ulls de peix bullit el infinit.

La punta

Aquí és on s’acaba, o comença, la Índia. És un lloc mític, aquella punta que surt als mapes, al final d’aquell triangle al sud de Àsia, si que veiem en els mapes quant érem petits i no ten petits. Un país on hi ha més de mil milions de persones. Be per mi era un punt important, per allò dels límits, per saber on comencen i acaben les coses, tampoc hi dona cap solució, per val la pena l’esforç. No he pogut resistir fer un “selfi” de la meva ombra!!!

El Sol

El se’n va a dormir, jo també, bona nit.

El sol s’aixeca, jo també, bon dia

Comerç II

A una de les últimes contrades de la Índia, una mica més enllà trobem ja Sri Lanka, i segueix el comerç, no se si és el primer chiringuito de la platja per donar la benvinguda als que venen o dir adéu als que marxen, tampoc ven res, te uns cargolets i poca cosa més. Però en cap cas entenem un tros de la Índia sense comprar o vendre res.

Menjar II

Una parada a la mateixa carretera, entrar en aquest petit restaurant i és tota una noticia, el menjar com sempre, però la atenció millor que mai. Obert sols fa uns mesos i els “turistes” ja hi paren, per ells tota una noticia, cal dir que sis persones hem menjat per menys de 1€ cada un, amb postra i cafè!! Tot un luxe. Com podeu imaginar el final agraïments, fotografies i abraçades per a tots. Un luxe de gent!.