La Llauna

Cap al aeroport, sortim a les 6:55, via Frankfurt. Ens esperen hores i hores entre avions i aeroports, esperem arribar a les 12 de la nit. Tots tancats en una llauna, , comentari es obligat. Al final hores i hores tancats en una llauna. Cada viatger dins dels seus pensaments i cada un de nosaltres triant amb que perdre el temps en aquesta pantalla que l’avió posa a la nostra disposició, mirant entre les cadires és pot veure que tots mirem coses diferents i així pots seguir un nombre de pel·lícules diferents que no tenen cap interès.

Tornem-hi

Pot ser un bon moment per tal de retrobar-me amb el meu blog, La Platja d’Ocata, sembla que marxar lluny de la platja em deixa una certa nostàlgia. Però tant hi fa, diumenge torno a la Índia, pràcticament a les darreres entrades del bloc. Torno a casa dels que ja conec, torno a veure al Bruno, al Puyi i tants d’altres que es varen quedar allí, o millor que vaig deixar, al final qui es mou soc jo.

El primer pas, em de sobrevolar el centre d’Europa, espero que els nois de Lufthansa decideixin una ruta alternativa que la de Croacia.

Intentaré anar posant el que passa i el que penso en el blog, espero no ser massa pesat i que pugeu seguir el nostre viatge.

Ira a les parets

Sembla que el interès per el tema de Irlanda segueix, les noticies dels darrers dies confirmen que els famosos “troubles” son encara molt lluny de ser resolts. Amb  la col·laboració del bons amics Mireia i Xavier de la llibreria  La Memòria  proposem una nova revisió sobre com parlen les parets a Irlanda del Nord. Aquest cop al centre del barri de Gràcia, Plaça de la Vila de Gràcia 19. El dimarts dia 4 sobre les 7 de la tarda obrirem la exposició, oberta durant un més, esteu tots convidats a mirar a opinar, a sentir, al que vulgueu, en qualsevol cas espero que no quedeu indiferents front a uns “trouble” que segueix viu i que els veïns d’aquesta meravellosa terra d’Irlanda segueixen convivint amb ell. Durant el Mars aprofitarem per fer algun acte més amb referència a Irlanda amb convidats especials, informaré amb més detalls en pocs dies.

L'IRA a les parets

Més preguntes que respostes.

No és fàcil una aproximació a Irlanda del Nord i al conflicte que es viu dia a dia des de fa més de 300 anys. Les idees preconcebudes i les comparacions properes poden fer-te perdre la magnitud del drama. Tot és una barreja de idees com religió (protestant i catòlic), classe social (senyors i treballadors), sentiment de pertinença a un poble (Anglaterra o Irlanda), ideologia política (republicans i monàrquics), personal (morts i més morts), tot això combinat amb el dia a dia que segueix funcionant. Als anys 60 varen decidir posar el que pensen, el que senten o el que volen en murals al carrer, amb els que hi conviuen cada matí quant surten de casa.

Després de dos viatges a Belfast i Derry (o Londonderry) amb un mes de diferència sols tinc preguntes i pràcticament cap resposta, aquesta és una mostra del que hi ha al carrer i de les meves preguntes. Tot i això és impossible no prendre partit emocionalment, res és indiferent. Un surt amb la sensació de que manquen anys, generacions, reflexió personal i pública, disculpes sentides mútues i educació molta educació per poder conviure. Per ser un poble manca voluntat.

Les fotos s’exposen en el marc de les V jornades de Fotografia Creativa d’El Masnou entre el 2 de Novembre i el 2 de Desembre de 2013. A la Sala Joan Comellas.

Per la III República.

Les escombreries del estat

Queda clar que el sistema polític pactat, sota sospites i algunes pistoles, durant la anomenada transició, sense negar el seu valor, toca fi. El cap del estat, sota sospita com a mínim de callar el que coneix del seu gendre, la presidència del govern clarament involucrat en conxorxes per rebre diners personalment a canvi de favors polítics, totes les oposicions sota sospita per tolerar o per cobrar sota ma per callar. Queden pocs dubtes per demanar un nou pas cap una democràcia per a tots. Si volem sortir amb la cara neta necessitem un nova transició democràtica o en serem tots còmplices del desastre, ja no val callar, es la hora de que els ciutadans, TOTS, exigim unes noves formes d’estat en la que els nostres representants no visquin per sobre de les seves (nostres) possibilitats, en les que les empreses siguin lleials a la societat i als seus mercats, a la fi on ningú pugui estar per sobre dels altres. Pot ser una utopia, viure sense somiar es el que intenten tots aquests que avui roben i extorsionen fa uns anys. El primer pas és mirar un sistema diferent, la III República pot ser el primer pas, per anar-hi cal tancar a la garjola tot un grapat  de anomenats representants del poble, cal regenerar la vida política i econòmica de base i sense embuts. Els polítics busquen sempre preguntes, però la societat ja en te moltes de preguntes i no necessita respostes ni excuses el que vol son canvis.