Sembla que el interès per el tema de Irlanda segueix,
les noticies dels darrers dies confirmen que els famosos “troubles” son encara
molt lluny de ser resolts. Amb la
col·laboració del bons amics Mireia i Xavier de la llibreria La Memòria proposem una
nova revisió sobre com parlen les parets a Irlanda del Nord. Aquest cop al
centre del barri de Gràcia, Plaça de la Vila de Gràcia 19. El dimarts dia 4
sobre les 7 de la tarda obrirem la exposició, oberta durant un més, esteu tots
convidats a mirar a opinar, a sentir, al que vulgueu, en qualsevol cas espero
que no quedeu indiferents front a uns “trouble” que segueix viu i que els veïns
d’aquesta meravellosa terra d’Irlanda segueixen convivint amb ell. Durant el
Mars aprofitarem per fer algun acte més amb referència a Irlanda amb convidats
especials, informaré amb més detalls en pocs dies.
dijous, 27 de febrer del 2014
dimecres, 30 d’octubre del 2013
L'IRA a les parets
Més preguntes que respostes.
No és fàcil una aproximació a Irlanda del Nord
i al conflicte que es viu dia a dia des de fa més de 300 anys. Les idees
preconcebudes i les comparacions properes poden fer-te perdre la magnitud del drama.
Tot és una barreja de idees com religió (protestant i catòlic), classe social
(senyors i treballadors), sentiment de pertinença a un poble (Anglaterra o
Irlanda), ideologia política (republicans i monàrquics), personal (morts i més
morts), tot això combinat amb el dia a dia que segueix funcionant. Als anys 60
varen decidir posar el que pensen, el que senten o el que volen en murals al
carrer, amb els que hi conviuen cada matí quant surten de casa.
Després de dos viatges a Belfast i Derry (o
Londonderry) amb un mes de diferència sols tinc preguntes i pràcticament cap
resposta, aquesta és una mostra del que hi ha al carrer i de les meves
preguntes. Tot i això és impossible no prendre partit emocionalment, res és
indiferent. Un surt amb la sensació de que manquen anys, generacions, reflexió
personal i pública, disculpes sentides mútues i educació molta educació per
poder conviure. Per ser un poble manca voluntat.
Les fotos s’exposen en el marc de les V
jornades de Fotografia Creativa d’El Masnou entre el 2 de Novembre i el 2 de
Desembre de 2013. A la Sala Joan Comellas.
dijous, 31 de gener del 2013
Per la III República.
![]() |
| Les escombreries del estat |
Queda clar que el sistema polític pactat, sota
sospites i algunes pistoles, durant la anomenada transició, sense negar el seu
valor, toca fi. El cap del estat, sota sospita com a mínim de callar el que
coneix del seu gendre, la presidència del govern clarament involucrat en
conxorxes per rebre diners personalment a canvi de favors polítics, totes les
oposicions sota sospita per tolerar o per cobrar sota ma per callar. Queden
pocs dubtes per demanar un nou pas cap una democràcia per a tots. Si volem
sortir amb la cara neta necessitem un nova transició democràtica o en serem
tots còmplices del desastre, ja no val callar, es la hora de que els ciutadans,
TOTS, exigim unes noves formes d’estat en la que els nostres representants no
visquin per sobre de les seves (nostres) possibilitats, en les que les empreses
siguin lleials a la societat i als seus mercats, a la fi on ningú pugui estar
per sobre dels altres. Pot ser una utopia, viure sense somiar es el que
intenten tots aquests que avui roben i extorsionen fa uns anys. El primer pas
és mirar un sistema diferent, la III República pot ser el primer pas, per anar-hi
cal tancar a la garjola tot un grapat de
anomenats representants del poble, cal regenerar la vida política i econòmica
de base i sense embuts. Els polítics busquen sempre preguntes, però la societat
ja en te moltes de preguntes i no necessita respostes ni excuses el que vol son
canvis.
dimarts, 18 de desembre del 2012
Dona la cara
Diumenge vara’m penjar les fotografies “Dona
la cara contra la droga”. Les fotografies estan exposades a totes les
inclemències del temps i de les persones, però en qualsevol cas es una mostra
d’art col·lectiva, es una mostra d’art en la que el procés es tant important
com el autor, o millor dit que els autors, que som tots, els qui varen pensar
el projecte, les persones que amb la seva cara és defineixen, els que fan les fotografies, els que les
pengen i tots aquells que amb el seu suport porten el diàleg obra espectador a
peu de carrer, en aquest cas crec que tots formem part d’aquest diàleg, tots
som autors i tots som espectadors.
diumenge, 2 de desembre del 2012
Aritmètica
Negociar, sumar, restar, multiplicar idividir, crec és el que estan fen tots el partits polítics. Tota una aritmètica parlamentaria per saber el lloc per jeure els propers quatre anys, o els que toqui clar. De fet tots els altres, que som molts i majoria ens agradaria que aquesta aritmètica fos aplicada a d’altres coses. M’explico.
En primer lloc podrien sumar tots el milions d’euros irregulars que estan tapant i destapant cada dia, ara una corruptela per aquí, ara un pisets per allà, ara uns sous desconeguts, ara un frau fiscal, ara una rotonda, un tres per cent i una llarga llista de coses i més coses.
En segon lloc podrien restar tot un seguit dedespeses com son ara un informe de no se qui i no se per que, ara unes noves eleccions, ara una mala gestió dels serveis públics, ara un càrrec de confiança, dono diners a un sector privat amb una gestió fraudulenta com el bancari, una reunió que no serveix per res a qualsevol lloc d’Europa o on sigui, una carretera sense cotxes, un aeroport sense avions, una via sense tren, podeu ajudar-me a posar tots el llocs on els nostres polítics es gasten els calers i que no tenen cap sentit.
En tercer lloc podrien fer servir aquests coneixements matemàtics per una economia social en problemes com: un Euro perrecepta i que les farmacèutiques segueixin pujant a la borsa gracies als nostres impostos, desnonaments i bancs que no paguen els deutes, ni dels mateixos pisos vuits que deixen. Privatització de la sanitat i el nombre de gestors com a mínim no es mou. Menys diners per la educació i ser el pitjors d’Europa.
Se que tot això és mol difícil d’entendre per els que no som al parlament, el d’aquí o el de allà, però ja que tenen tants coneixements matemàtics podrien fer el favor de fer-los servir en favor dels qui paguem el impostos i per extensió el seu sou. O és que sols saben sumar les cadires delparlament pintades de diferents colors?.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



