Viure com els déus

Amb nom de qui i de que? El paper de la religió i del pensament religiós ja fa molts anys que es una de les grans excuses per imposar el “meu déu”, estàs amb mi o contra mi, a tots els bàndols és el mateix. No crec que els propis déus tinguin interès en tot aquest embolic, ja viuen prou be. El gran tema es la comunicació dels déus amb el humans, aquí si que tenim un problema, que volen aquesta gent? Els interlocutors entre els déus i els humans volen viure com els déus, al Olimp, no com el humans. 

Etiopia, el nord

Al nord d'Etiòpia, la cultura està basada en les herències monoteistes, tant els musulmans com aquesta espècie de barreja que és l'Església Ortodoxa Etíop, suposo que la musulmana tampoc es del tot ortodoxa però no se valorar-ho. Ambdues religions conviuen de forma molt pacífica i amb un respecte interessant entre els uns i els altres. Aquesta realitat també te les seves preguntes. Cada església te el seu capellà, cada capellà te les seus llibres i una explicació pròpia de la Bíblia, les esglésies estan altament dibuixades, algun cop tens la sensació de que et trobes davant d'un còmic, tot sigui per explicar quelcom a la majoria de gent que no sap llegir. Però aquesta visió de la religió com a còmic te la seva gracia i evidentment les seves desviacions sobre les lectures oficials. A tall d'exemple un capellà que està d'allò mes divertit i un gravat amb escopetes, no se ni la marca ni la procedència, però que no son de la època dels primers cristians també es veritat.