Això no es turisme

Seguint les recomanacions de les guies turístiques un pot caure en el pitjor del turista. La recomanació és una lloc anomenat “Elephant Orphanage, d’entrada sembla una ONG per elefants, un lloc on cuiden els petits elefants que no tenen mare per qualsevol causa. Si més no sembla una causa justa, total que 50 km de carretera infernal per arribar a un dels pitjors llocs. Elefants petits i grans mig lligats amb cadenes, per donar l’espectacle a turistes i locals de veure uns pobres animals torturats i encadenats, com mengen, com els alleten (per una mòdica quantitat tu el hi pots donar un biberó), com els porten a banyar entre guardes. En definitiva un lloc on es torturen animals sense cap necessitat per el plaer de fer quatre fotografies. Cal revisar les guies turístiques, això no te res a veure amb conèixer un país i una cultura. (entrada a 25€, negoci rodó). Podeu veure la cadena i les lesions a l'altra cama d'un petit que sols vol llet.  

La Patum a Sri Lanka

Si no fos per la samarreta podrien ser els de la Patum!!!

Budisme

Dues hores de càntics, timbals, trompetes, elefants, focs, soroll, molt sorell, gent i més gent, per celebrar el dia de la “dent de Buda”, millor dit, es tota una setmana, intentaré saber més de la famosa dent, però aquí sembla que es molt important. Com turista l’espectacle està be, per a mi no te res de religiós, com sempre segur que m’equivoco.

Budisme a Sri Lanka

Canvi de país, Sri Lanka, el primer es un país un xic més tranquil i la cultura religiosa es el Budisme, la cara d’aquest senyor es realment tranquil·la i relaxant. Ens queda una setmana per intentar saber una miqueta d’aquesta magnífica illa.

Pesca II

Si hi ha aigua tenim peixos, i si tenim peixos és pesca, cada cultura te la seva forma de pescar. Les xarxes i les formes de fer-les servir son tot un art. Aquestes de la àrea de Kerala necessiten quatre persones per poder pescar, son xarxes fixes tot un art. Un dia miraré de recollir tot el que tinc sobre pescadors.

Observats

Al viatjar sempre surten moltes preguntes, sobre les diferències culturals, la llengua, la religió i un llarg etc. Una de les qüestions més interessants es qui mira a qui. Nosaltres anem com a babaus mirant e intentant comprendre el que no sabem ni coneixem, però al mateix temps som observats per les mateixes gents que mirem. Aquests dies he sigut mol conscient, molts “locals” han sortit al carrer i pensen qui son aquets marcians que corren per aquí, mira que bonics, no entenen res! I Van hi saluden! Per dir oooh que monos!!

Esports

Aquí tot es a lo gran, els esports de grup també son molts, imagino la competició d’aquest tipus d’embarcacions la setmana propera!