Tràfic

Amb l’Esteve hem creat una teoria hi cinc classes de conductors, els que van en el mateix sentit, uns per la dreta i els altres per l’esquerra, els que van en el sentit contrari, també uns per la dreta i els altres per l’esquerra, i un cinquè grup els que van on volen i per on volen. Diuen que la circulació es per l’esquerre, però no queda gens clar. El més difícil es creuar un carrer i si hi ha un guàrdia pitjo, sempre hi posa un factor humà extra, en definitiva organitzar un caos, que de fet funciona, te poc sentit.

Hinduisme I

La majoria de la població aquí al sud de la Índia es Hindú, una part important es catòlica, herència de la dominació francesa i una petitíssima part musulmana. Sembla inicialment que les tres religions comparteixen espais i que, com a mínim, es respecten entre elles. Intentar esbrinar el Hinduisme ho deixo per els erudits estudiosos de les religions, el que si podem fer es veure com ho viuen, apropar-nos amb respecte als seus temples i rituals, he de dir que els mateixos Hinduistes majoritàriament obren els seus temples a tot-hom, ningú no és estrany entre ells, intenten explicar el que fan i el que volen fer, tasca difícil per nosaltres, però al final la pregaria, individual o col·lectiva, els ministres de la església i la posta en escena tenen una rel comú en el fons. Clar que les formes son molt diferents, en una cerimònia era obligat per els homes anar sense camisa, n per les dones. Recordo els escarafalls dels nostres capellans per la forma de vestir en els temples

Menjar

Es tot un repte cultural entendre el que es el dia a dia, sembla allò tan senzill i de fet es un abisme entre uns i els altres. Un dels primers reptes es entendre les costums culinàries, horàries, de noms, de formes. Es un país gran i si es vol pots trobar un gran ventall de menjars gairebé europeus. Però la gràcia es entendre i aprendre. Molt menjar vegetarià, alguna cosa de peix i un xic de pollastre, es menja amb les mans, la dreta per cert, tot acompanyat amb arròs. Els espinacs, les llenties, les patates, les cebes, i tot allò que ve del hort cuinat de mil maneres diferents, unes més especiades i altres més picants, de qualsevol forma tots podem trobar allò que ens agrada, sols cal interès i paciència, allò que el turisme no sempre te.

El Comerç

Difícil entendre la Índia sense el comerç, sembla que tot és pot vendre o comprar, milers de persones dedicades cada dia a aquesta activitat. De tant en tant busques algú que es dediqui a les primeries matèries, dons algú ha de fabricar, fer, plantar, recol·lectar, pescar o el que sigui, per tal de poder abastir milions de persones i per omplir les milers de parades i botigues. Per els productes frescos trobem a cada ciutat, barri o comunitat el seu propi mercat, amb un sortit de productes frescos increïbles.

La Pastisseria Miquel

Un grup de nens, tots viuen en el que podríem dir un orfenat, encara que alguns tenen pare o mare, o ves a saber que, però sempre hi ha bona gent, el Bruno en aquest cas que els te acollits, escolaritzats, nets i alimentants. Gracies als bons amics de la Pastisseria Miquel, si la de El Masnou, prop de la platja d’Ocata, han pogut gaudir d’un bon berenar de xocolata, gracies de tot cor i de tota la trepa.

De platja a platja

Un sentit reconeixement, als d’aquesta platja, pescadors, banyistes, venedors, turistes, els que prenen el sol i tot un seguit de persones que tenen el seu homònim en la nostra platja d’Ocata. Al final sorra, aigua i sol, donen vida