La Calor

El primer matí ens disposem a conquerir amb les nostres mirades i les nostres càmeres tot allò que aquest magnífic país ens ofereix, Mamallapuram ens obre les portes de nou a una Índia tant nova i tant vella, o bella, com vulgueu. El que si es el de sempre es la calor, i els local o tenen clar, el millor lloc es la ombra, anar sota el sol és solament per el turistes. De qualsevol forma torna a sorprendre la amabilitat de la gent, ningú es fa estrany, tots som curiosos ens sentim observats amb respecte i la comunicació es franca i fluida.

La Llauna

Cap al aeroport, sortim a les 6:55, via Frankfurt. Ens esperen hores i hores entre avions i aeroports, esperem arribar a les 12 de la nit. Tots tancats en una llauna, , comentari es obligat. Al final hores i hores tancats en una llauna. Cada viatger dins dels seus pensaments i cada un de nosaltres triant amb que perdre el temps en aquesta pantalla que l’avió posa a la nostra disposició, mirant entre les cadires és pot veure que tots mirem coses diferents i així pots seguir un nombre de pel·lícules diferents que no tenen cap interès.

Tornem-hi

Pot ser un bon moment per tal de retrobar-me amb el meu blog, La Platja d’Ocata, sembla que marxar lluny de la platja em deixa una certa nostàlgia. Però tant hi fa, diumenge torno a la Índia, pràcticament a les darreres entrades del bloc. Torno a casa dels que ja conec, torno a veure al Bruno, al Puyi i tants d’altres que es varen quedar allí, o millor que vaig deixar, al final qui es mou soc jo.

El primer pas, em de sobrevolar el centre d’Europa, espero que els nois de Lufthansa decideixin una ruta alternativa que la de Croacia.

Intentaré anar posant el que passa i el que penso en el blog, espero no ser massa pesat i que pugeu seguir el nostre viatge.

Ira a les parets

Sembla que el interès per el tema de Irlanda segueix, les noticies dels darrers dies confirmen que els famosos “troubles” son encara molt lluny de ser resolts. Amb  la col·laboració del bons amics Mireia i Xavier de la llibreria  La Memòria  proposem una nova revisió sobre com parlen les parets a Irlanda del Nord. Aquest cop al centre del barri de Gràcia, Plaça de la Vila de Gràcia 19. El dimarts dia 4 sobre les 7 de la tarda obrirem la exposició, oberta durant un més, esteu tots convidats a mirar a opinar, a sentir, al que vulgueu, en qualsevol cas espero que no quedeu indiferents front a uns “trouble” que segueix viu i que els veïns d’aquesta meravellosa terra d’Irlanda segueixen convivint amb ell. Durant el Mars aprofitarem per fer algun acte més amb referència a Irlanda amb convidats especials, informaré amb més detalls en pocs dies.

L'IRA a les parets

Més preguntes que respostes.

No és fàcil una aproximació a Irlanda del Nord i al conflicte que es viu dia a dia des de fa més de 300 anys. Les idees preconcebudes i les comparacions properes poden fer-te perdre la magnitud del drama. Tot és una barreja de idees com religió (protestant i catòlic), classe social (senyors i treballadors), sentiment de pertinença a un poble (Anglaterra o Irlanda), ideologia política (republicans i monàrquics), personal (morts i més morts), tot això combinat amb el dia a dia que segueix funcionant. Als anys 60 varen decidir posar el que pensen, el que senten o el que volen en murals al carrer, amb els que hi conviuen cada matí quant surten de casa.

Després de dos viatges a Belfast i Derry (o Londonderry) amb un mes de diferència sols tinc preguntes i pràcticament cap resposta, aquesta és una mostra del que hi ha al carrer i de les meves preguntes. Tot i això és impossible no prendre partit emocionalment, res és indiferent. Un surt amb la sensació de que manquen anys, generacions, reflexió personal i pública, disculpes sentides mútues i educació molta educació per poder conviure. Per ser un poble manca voluntat.

Les fotos s’exposen en el marc de les V jornades de Fotografia Creativa d’El Masnou entre el 2 de Novembre i el 2 de Desembre de 2013. A la Sala Joan Comellas.