Diccionari per entendre la situació política a Espanya i Catalunya clar!

• Democràcia assembleària: Nova versió del centralisme democràtic, farem tantes assemblees com calgui fins que surti el que jo he decidit.
• Associació de perdedors: el dret democràtic de fer una majoria alternativa.
• Mandat democràtic: Dret a no comptar amb el 52% de la població a Catalunya i el 70% a Espanya.
• Sobiranisme: Separatisme dels sobirans (encara no se si son els reis o els pobles).
• Imputat: nou títol nobiliari necessari per fer de polític.
• Guanyar eleccions: s’aplica a qualsevol partit o polític que no sap que dir quant ha perdut les eleccions.
• Pacte: que els altres facin el que jo vull.
• Pas al costat: acció de deixar el poder, dimissió.
• UTP: sigles que corresponen a Unió Temporal de Polítics, magma de polítics que temporalment volen manar sota qualsevol bandera.
• Barons: Gent que mana molt sense que ningú ho demani o esculli.
• Rei: Cap d’Estat a Espanya en el que el 75% del congres es republicà, es pot considerar com el màxim baró.  
• Dret a decidir: Eufemisme sobre la independència .
• Independència: voluntat del 48% del Catalans.
• Nacionalisme: Pensament contrari a la globalització (exemples Espanya, Catalunya, Pais Basc, Andorra, etc..).
• Premsa escrita: Quelcom que sempre va darrera de la realitat.
• Debat: Cridòria entre un quants per tal de que ningú entengui res.
• Mitjà audiovisual: lloc on s’organitzen debats.
• Parlament: Altre lloc on s’organitzen debats.
• Bolivariano: Tot aquell que no pensa com el Sr. Inda.
• Twitter: xarxa social en la  que sembla que el que dius es important.
• President del govern: persona que està al cap davant del govern normalment per una carambola que poc te a veure amb les eleccions.
• Ministre o conseller: Baró i amics del president del govern, al seu servei.
• Noticia: Quelcom que serveix per fer mal al altre (sigui qui sigui).

La uniformitat ha mort

De cop sembla que la societat es plural, volem ser diferents els uns i els altres, sembla que lo de la igualtat de la Revolució Francesa ja ha quedat lluny, ningú vol ser igual que el del costat, volem ser diferents. El que si volem és tenir les mateixes oportunitats, volem tenir el mateixos drets, i deures suposo. Necessitem polítics, mestres, pensadors, periodistes lluny del estereotip de la igualtat, sabem que en la forma de sumar les diferencies està el futur. Però encara, i per quedar be, tots busquem el cafè per a tots. Els que sàpiguen gestionar una societat de diferents seran els que ens portaran a un futur millor.

Gestionar la diferencia es més complex, a Catalunya dues realitats majoria absoluta amb el 48% dels vots, a Espanya encara més divers, si mirem més enllà de les nostres fronteres sembla que passa el mateix. Aquestes son les decisions d’un poble format per diferents, volen fer el favor de governar per a tots en aquest marc.

La uniformitat ha mort, i un munt de polítics i opinadors és resisteixen a enterrar el uniforme. Avui en tenim una mostra, al nou congrés dels diputats algú protesta per que la gent no va amb corbata, i es tant fatxenda que busca els polls a qui porta els cabells diferents. No se si els altres no porten uniforme o porten un uniforme diferent, el temps ho dirà. 

Tot plegat

Temps de política a tot el territori, Catalunya i Espanya o Cataluña y España, contra gustos..., i el resum de la premsa del dia es: el serrell del Puigdemont, les paraules tremoloses de la presidenta, el nadó de la Bescansa, les marines del expresi, els nous poetes del nou presi,  els colors dels vestits de Arrimades, el careto del ministre del interior (català o catalán), el serrell d’alguna diputada, les  formes del nou president, els discursets de Podemos al congrés, el Rajoy sense plasma,  i si llegiu els diaris en trobareu mil.

Mentre a Twiter tenim els anomenats “trendig-topics”: #Ignacio Salas (?), #HMYVC (?), #Trono Chicas (?), #cambiame149 (?), #tronochicas (?), #clipmiracomovuelo (?), ni la més mínima idea de que va tot això.

Un te la sensació de estar en un món diferent, les imatges son simples i els trendig tòpics ni la més mínima idea, jo soc d’un grup tontaina en el que la discussió de les idees i el seu fonament son la base del futur. Avui començo a tenir clar que hi ha coses que no interessen el més mínim i el llenguatge del polítics i el social cada dia estan més propers, cap dels dos te el més mínim interès per mi.