El setembre comença cada any amb les
exposicions de Perpignan, enguany del 30 d’agost al 14 de setembre, a un parell
d’hores de casa podem pujar i baixar el mateix dia, els dissabtes son un bon
moment.
dimecres, 20 d’agost del 2014
Visa pour l’image, Perpignan 2014
dilluns, 18 d’agost del 2014
ARLES Les rencontres photografia
Arles a l’agost es una parada gairebé obligada
per prendre l pols a la fotografia d’enguany i repassar alguns grans noms, es
un lloc per gaudir de la imatge sense complexos i mirar més enllà dels gustos
propis. Més de un miler de fotografies en un parell de dies, de tots els gustos
i colors. Aquí teniu les meves impressions, quedi clar sense massa ànim de
critica, soc simplement un aficionat a mirar i la meva reflexió no te voluntat
de ser acadèmica, sols es això una mirada d’algú que li agrada la fotografia.
La fotografia en si mateixa
- Chema Madoz. Per a mi la millor exposició del any, una gran retrospectiva de un centenar d’obres del gran mestre.
- Denis Rouvere, gran projecte, front a la pregunta que es per a tu ser francès?, projecció de un centenar de retrats, francament bons, juntament amb el àudio de les respostes. Juga molt be amb la llum durant la presentació.
- Vincent Perez. Exposició retrats de grans personalitats fetes per aquest actor i realitzador. Molt bon treball
- Patrick Swirc, Un altre que coneix la tècnica del retrat, per aprendre i molt.
- Vik Muniz, tècnicament son colags fets a partir de fotografies que mostres de nou una fotografia. 12 obres.
- The Walther collection. Recull de diversos autors. El valor de la sèrie fotogràfica, no hi ha una obra sola, la mostra es molt desigual però algunes de les series son francament bones. Es aquí on entén el valor de la sèrie fotogràfica.
- David Bailey. Personatge que va fer més de 200 portades de Vogue. Realment molt bo i clar! Va conèixer la flor i la nata dels 60 als 80.
- Els homes i les dones de Lucien Clergue. Retrospectiva d’un bon amic de part dels autors modernistes com Picasso, enamorat de les curses de braus i de la llum del mediterrani. Personalment una de les perles d’enguany a Arles.
La fotografia com a part de quelcom més
- Bons Baisers des Colonies, recull de postals que mitificaven el prototip femení a les colònies.
- Anouck Durand avec Kat Jusha Kumi, La propaganda Chino Albanesa durant el temps, Martin Parr Llibre de fotografia de la China, Col·lecció Claude Hundelot, la burocràcia China. Tres exposicions molt extenses sobre fotografies publicades en llibres i revistes, durant molts anys, que posen en temps real les contradiccions, amics i enemics en temps diferents, i la propaganda social i política que es fa del mon de la imatge. Posiblement gran exposició per els erudits de la comunicació.
- Trésors de l’Institut de France. Primeres imatges del Egipte Antic. Interessant recull fotogràfic del moment del descobriment del Egipte antic durant el segle XIX, si coneixes el país tenen gràcia, crec que és un gran document històric i una classe de usos importants de la fotografia com a documentació.
- Col·lecció Trepat. Bona mirada a la fotografia industrial de principis de segle XX, les imatges i els catàlegs.
Memòria Històrica.
- Leon Gimplet, un recull de fotografies de mols petit format, colorejades, dels jocs de guerra dels infants durant la primera guerra mundial, document històric de valor i fotografies bones.
- Raimon Depardon, presencia d’una generació perduda i 1014 – 1918: 40.000 monuments i, 1,350,000 morts. Dos projectes sobre la iconografia que encara actualment hi ha sobre la primera guerra mundial als pobles de França, recull fotogràfic de monuments i cementiris. Molt bona idea però personalment mal realitzada, al final les fotos no diuen res i no presenten un conjunt únic.
Nous talents (o descobriments)
- Com cada any grans noms de la fotografia presenten els seus descobriments, trobem 10 propostes que van des de el art conceptual fins al reportatge periodístics. Molta fotografia esteticista i algun intent de visió de conjunt. Com sempre la crítica es molt complexa. Entre totes jo en destaco una de Youngsoo Han de Corea del Sud, meditacions fotogràfiques sobre els anys de postguerra de Corea, gran recull i de gran qualitat sobre la vida diària en un àmbit totalment desconegut per mi. També val la pena anomenar el treball de Kechun Zang de la Xina que en una dotzena d’obres de gran format reflexiona sobre el Riu Groc (Amarillo) una de les vies de la vida més importants a la Xina.
- Espai dedicat a la fotografia documental a Holanda, nou artistes exposen la “seva” visió sobre el documentalisme de la vida diària a Holanda. Un garbuix modern en el que podem trobar algunes imatges de gran valor i algun treball “personal” que documenta la fotesa de la vida, al costat d’un que documenta com cuida el seu jardí.
dissabte, 9 d’agost del 2014
De nou a la llauna
Ens esperen moltes hores per arribar a casa, comencem a
recordar tant sols pensar que marxem. Tres setmanes i molts quilometres, dos
països, Índia i Sri Lanka, moltes persones, amics anteriors i nous coneguts
excepcionals. El grup enguany es petit, sols cinc Maribel, Irene, Esteva i com
no el Xavi ben avingut i sense problemes. La dieta basada amb l’arròs ha jugat un paper important. Em nego a marxar
amb una nova imatge de la llauna, deixo aquí dos coneguts més, de la mateixa
edat però amb interessos diferents, jo tinc el problema de sempre les
fotografies son molt pitjors que la realitat, que encara és massa fresca.
Per acabar
L’últim dia al sud de Sri Lanka, dos persones que ens han
ajudat a mirar durant tres setmanes per aquestes contrades, Raja a la Índia que
ens va portar a conèixer la Índia del Sud, uns paratges poc acostumats al
turista occidental, en Kumar que ens ha portat i ensenyat els millors racons de
Sri Lanka. Se que marxem amb dos amics mes.
divendres, 8 d’agost del 2014
El paisatges
També hi ha una vida fora del tren, basada en el te, aquí
teniu un petit recull del verd de la illa, arreu on mires es verd. El te es una
de les formes de vida de Sri Lanka, el anomenat Te de Ceilan!!!, kilòmetres i
kilòmetres de camps de te en el centre de la illa.
El tren, això si que es viatjar!!
Tres hores de tren entre Kandy i Nuwara Elia, els paisatges
son fantàstics, vers camps de te a dreta i esquerra, caigudes d’aigua, el mon
rural (sempre més pobre que el urbà), però de fet el gran dia està dins del
tren, la gent el petit mon creat per un vagó de tren on unes poques persones
passem aquestes hores junts, la primera estona son mirades qui es qui, els
turistes som minoria, però la gent te ganes de saber qui som, poc a poc cauen
les barreres i es va establin un diàleg, els hi fan molt, miren i pregunten. Al
final compartíem seients, finestres, menjar, comentaris, rialles i al cap de
tres hores la separació porta a abraçades sentides, es un mon francament
interessant. Crec que es bo anar per el mon amb tren.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)