dimecres, 20 d’agost del 2014

Visa pour l’image, Perpignan 2014



El setembre comença cada any amb les exposicions de Perpignan, enguany del 30 d’agost al 14 de setembre, a un parell d’hores de casa podem pujar i baixar el mateix dia, els dissabtes son un bon moment.

Una recomanació per tots aquells que tingueu tablets o quelcom semblant hi ha una aplicació gratuïta creada per ells mateixos fantàstica, aquí la podeu trobar (Visa pour l’image), es una bona forma d’estimular una excursió. 

dilluns, 18 d’agost del 2014

ARLES Les rencontres photografia



Arles a l’agost es una parada gairebé obligada per prendre l pols a la fotografia d’enguany i repassar alguns grans noms, es un lloc per gaudir de la imatge sense complexos i mirar més enllà dels gustos propis. Més de un miler de fotografies en un parell de dies, de tots els gustos i colors. Aquí teniu les meves impressions, quedi clar sense massa ànim de critica, soc simplement un aficionat a mirar i la meva reflexió no te voluntat de ser acadèmica, sols es això una mirada d’algú que li agrada la fotografia.

La fotografia en si mateixa
  • Chema Madoz. Per a mi la millor exposició del any, una gran retrospectiva de un centenar d’obres del gran mestre.
  • Denis Rouvere, gran projecte, front a la pregunta que es per a tu ser francès?, projecció de un centenar de retrats, francament bons, juntament amb el àudio de les respostes. Juga molt be amb la llum durant la presentació.
  • Vincent Perez. Exposició retrats de grans personalitats fetes per aquest actor i realitzador. Molt bon treball
  • Patrick Swirc, Un altre que coneix la tècnica del retrat, per aprendre i molt.
  • Vik Muniz, tècnicament son colags fets a partir de fotografies que mostres de nou una fotografia. 12 obres.
  • The Walther collection. Recull de diversos autors. El valor de la sèrie fotogràfica, no hi ha una obra sola, la mostra es molt desigual però algunes de les series son francament bones. Es aquí on entén el valor de la sèrie fotogràfica.
  • David Bailey. Personatge que va fer més de 200 portades de Vogue. Realment molt bo i clar! Va conèixer la flor i  la nata dels 60 als 80.
  • Els homes i les dones de Lucien Clergue. Retrospectiva d’un bon amic de part dels autors modernistes com Picasso, enamorat de les curses de braus i de la llum del mediterrani. Personalment una de les perles d’enguany a Arles. 
La fotografia com a part de quelcom més
  • Bons Baisers des Colonies, recull de postals que mitificaven el prototip femení a les colònies.
  • Anouck Durand avec Kat Jusha Kumi, La propaganda Chino Albanesa durant el temps, Martin Parr Llibre de fotografia de la China, Col·lecció Claude Hundelot, la burocràcia China. Tres exposicions molt extenses sobre fotografies publicades en llibres i revistes, durant molts anys, que posen en temps real les contradiccions, amics i enemics en temps diferents, i la propaganda social i política que es fa del mon de la imatge. Posiblement gran exposició per els erudits de la comunicació.
  • Trésors de l’Institut de France. Primeres imatges del Egipte Antic. Interessant recull fotogràfic del moment del descobriment del Egipte antic durant el segle XIX, si coneixes el país tenen gràcia, crec que és un gran document històric i una classe de usos importants de la fotografia com a documentació.
  • Col·lecció Trepat.  Bona mirada a la fotografia industrial de principis de segle XX, les imatges i els catàlegs.  


Memòria Històrica.
  • Leon Gimplet, un recull de fotografies de mols petit format, colorejades, dels jocs de guerra dels infants durant la primera guerra mundial, document històric de valor i fotografies bones.
  • Raimon Depardon, presencia d’una generació perduda i 1014 – 1918: 40.000 monuments i, 1,350,000 morts. Dos projectes sobre la iconografia que encara actualment hi ha sobre la primera guerra mundial als pobles de França, recull fotogràfic de monuments i cementiris. Molt bona idea però personalment mal realitzada, al final les fotos no diuen res i no presenten un conjunt únic.


Nous talents (o descobriments)
  • Com cada any grans noms de la fotografia presenten els seus descobriments, trobem 10 propostes que van des de el art conceptual fins al reportatge periodístics. Molta fotografia esteticista i algun intent de visió de conjunt. Com sempre la crítica es molt complexa. Entre totes jo en destaco una de Youngsoo Han de Corea del Sud, meditacions fotogràfiques sobre els anys de postguerra de Corea, gran recull i de gran qualitat sobre la vida diària en un àmbit totalment desconegut per mi. També val la pena anomenar el treball de Kechun Zang de la Xina que en una dotzena d’obres de gran format reflexiona sobre el Riu Groc (Amarillo) una de les vies de la vida més importants a la Xina.
  • Espai dedicat a la fotografia documental a Holanda, nou artistes exposen la “seva” visió sobre el documentalisme de la vida diària a Holanda. Un garbuix modern en el que podem trobar algunes imatges de gran valor i algun treball “personal” que documenta la fotesa de la vida, al costat d’un que documenta com cuida el seu jardí. 

dissabte, 9 d’agost del 2014

De nou a la llauna




Ens esperen moltes hores per arribar a casa, comencem a recordar tant sols pensar que marxem. Tres setmanes i molts quilometres, dos països, Índia i Sri Lanka, moltes persones, amics anteriors i nous coneguts excepcionals. El grup enguany es petit, sols cinc Maribel, Irene, Esteva i com no el Xavi ben avingut i sense problemes. La dieta basada amb l’arròs  ha jugat un paper important. Em nego a marxar amb una nova imatge de la llauna, deixo aquí dos coneguts més, de la mateixa edat però amb interessos diferents, jo tinc el problema de sempre les fotografies son molt pitjors que la realitat, que encara és massa fresca.

Per acabar


L’últim dia al sud de Sri Lanka, dos persones que ens han ajudat a mirar durant tres setmanes per aquestes contrades, Raja a la Índia que ens va portar a conèixer la Índia del Sud, uns paratges poc acostumats al turista occidental, en Kumar que ens ha portat i ensenyat els millors racons de Sri Lanka. Se que marxem amb dos amics mes.

divendres, 8 d’agost del 2014

El paisatges





També hi ha una vida fora del tren, basada en el te, aquí teniu un petit recull del verd de la illa, arreu on mires es verd. El te es una de les formes de vida de Sri Lanka, el anomenat Te de Ceilan!!!, kilòmetres i kilòmetres de camps de te en el centre de la illa.

El tren, això si que es viatjar!!



Tres hores de tren entre Kandy i Nuwara Elia, els paisatges son fantàstics, vers camps de te a dreta i esquerra, caigudes d’aigua, el mon rural (sempre més pobre que el urbà), però de fet el gran dia està dins del tren, la gent el petit mon creat per un vagó de tren on unes poques persones passem aquestes hores junts, la primera estona son mirades qui es qui, els turistes som minoria, però la gent te ganes de saber qui som, poc a poc cauen les barreres i es va establin un diàleg, els hi fan molt, miren i pregunten. Al final compartíem seients, finestres, menjar, comentaris, rialles i al cap de tres hores la separació porta a abraçades sentides, es un mon francament interessant. Crec que es bo anar per el mon amb tren.