dimarts, 26 de juny del 2012

Medicaments




El anunci de modificar el vademècum per tal de treure medicaments que, segons la ministra, poden ser substituïts per productes naturals te una carga de profunditat que no m’agradaria passes desapercebuda.

El primer pas de treure medicaments del vademècum no es retirar-los del mercat, es deixar-los a preu lliure. Son medicaments dels que estem molt acostumats a fer-los servir, que si be habitualment son per tractar símptomes lleus, el que si fan es fer-nos la vida molt més còmoda, que serveixen per poder fer una vida normal en els pacients amb patologies més complexes i amb tractament múltiples. Son medicaments que ens ajuden el dia a dia. Tot això vol dir que seguirem consumin-los però que ara els pagarem totalment. Equiparar-los a productes naturals vol dir que possiblement no serà obligatòria la recepta. 

Altra tema per el temps que porten al mercat, mercat intervingut en el que els preus son marcats per el govern, son medicaments que tenen uns preus molt baixos i que son poc rendibles per la pròpia industria, o dit d’altre forma a partir de tenir un preu lliure seran de més rendibilitat.

No hem d’oblidar que aquest sistema es habitual en altres contrades com Anglaterra i els EEUU, encara que els models sanitaris son molt diferents. Però el sector farmacèutic es altament profitós. La manca de protesta de la patronal Farmaindustria crec que sols fa que reforçar aquesta tesi, o algú creu que si no aporta beneficis industrials ja estaríem davant de queixes molt serioses. 

dilluns, 11 de juny del 2012

Rescat


Que difícil es pensar en una xifra tan gran de diners, que pagarem entre tots, basada en interessos de bancs i governs i amb la ajuda de delinqüents administradors de unes quantes entitats. No m'agrada pagar els diners dels altres, no es just que sense saber-ho jo sigui el aval de uns delinqüents. Per que ningú no vol explicar qui ha malversat els diners, qui els ha robat, qui els te i el que crec encara mes greu que tots aquestos que ens deixen els diners, tampoc tenen cap interès per saber-ho.

Segurament les preguntes no son correctes, possiblement tos ho saben i també coneixen que molts ciutadans normals pagarem o ens robaran altre cop la cartera. Quin perill quant els administradors de una societat tenen necessitat de amagar informació als administrats. Es el principi del final de un model.