dimecres, 25 d’agost del 2010

La última frontera (III)





Aquesta calorosa nit, no per tòpic menys calorosa, i en companyia de la tele, trobo una pel•lícula, Star Trek, la última frontera. Podeu imaginar el meu interès. Be no mentiré, es una sèrie que sempre m'agrada't, com en una societat tant avançada, sense problemes de salut, d'energia, de menjar, be sense problemes i segueixen sense aclarir-se en el model de relacions, és que per molt que passi el temps les relacions entre les persones segueixen amb més preguntes que respostes. Be os deixo amb els dos guardians de la "última frontera" el actual i el del futur, també os deixo amb el dilema de triar quin voleu, o de triar la frontera (o no !! carai).

dilluns, 23 d’agost del 2010

Etiopia, el nord




Al nord d'Etiòpia, la cultura està basada en les herències monoteistes, tant els musulmans com aquesta espècie de barreja que és l'Església Ortodoxa Etíop, suposo que la musulmana tampoc es del tot ortodoxa però no se valorar-ho. Ambdues religions conviuen de forma molt pacífica i amb un respecte interessant entre els uns i els altres. Aquesta realitat també te les seves preguntes. Cada església te el seu capellà, cada capellà te les seus llibres i una explicació pròpia de la Bíblia, les esglésies estan altament dibuixades, algun cop tens la sensació de que et trobes davant d'un còmic, tot sigui per explicar quelcom a la majoria de gent que no sap llegir. Però aquesta visió de la religió com a còmic te la seva gracia i evidentment les seves desviacions sobre les lectures oficials. A tall d'exemple un capellà que està d'allò mes divertit i un gravat amb escopetes, no se ni la marca ni la procedència, però que no son de la època dels primers cristians també es veritat.

La última frontera (II)



Seguim a la última frontera, tres esquenes plenes de sang, fuetejades per una tradició ancestral, sembla i ho dic ambla boca petita, sols sembla que en aquesta festa iniciàtica d'un noi que ha de saltar uns bous, aquesta part es més decent que les nostres curses de braus, en aquesta festa sembla que les dones demanen als homes de la tribu ser fuetejades per tal de demostrar el seu amor. Com podeu imaginar com a visitant occidental la sensació es horrible. He de posar totes les alertes a la traducció i a la comprensió de les paraules, no crec que en aquelles contrades les paraules iniciàtic i amor tinguin el mateix sentit que per nosaltres. Tampoc em queda clar la funció de la presencia del turisme en aquestos actes, no se si és un espectacle per a nosaltres, es paga per poder assistir-hi, i per tant som còmplices de l'atrocitat o be que la pròpia presencia de turistes fa que la festa sigui d'un perfil més baix, alguns locals comenten que si ho fan entre ells encara es més fort.
De qualsevol forma es bo saber el que passa i he de denunciar que algunes guies turístiques informen mol malament de la festa, la guia de la Editorial Laertes "ETIOPIA" escrita per Denbreu Mekonnen, d'origen Etíop, sols parla del salt per sobre dels braus. Altres guies com la de Lonely Planet explica amb molta claredat la veritat del que passa i deixa al viatger la decisió i la reflexió sobre el espectacle.

diumenge, 22 d’agost del 2010

La última frontera


Com sempre que torno de vacances tinc sensacions contraposades, sempre més preguntes que respostes, aquest cop Etiòpia, ha deixat un forat gran. El sud d'aquet país es de veritat una última frontera, un pot accedir a societats molt petites amb formes de vida ancestrals, tot i que els que podem veure ja tenen una mica de contaminació de la nostra forma de ser, queda la sensació que uns metres més enllà hi ha un mon totalment desconegut i les preguntes venen al cap, tenen el mateixos drets que la resta de humans, segons la ONU?, i els nens? tenen el dret de no treballar i anar a l'escola?, si be aquestes son les dues primeres preguntes podeu imaginar tot el que ve al darrera, m'agradaria tenir alguna resposta i així dormir un xic més. Deixo aquest bon soldat amb el seu Kalashnikov, ell si que és el guardià de la última frontera.