Fados i Fotografia

Des de la platja d'Ocata intento un maridatge amb l'altra banda de la península, es el resultat de una nit fantàstica, entre poesia i cançó, jo intento posar-hi un granet de sorra buscant en unes imatges transmetre les sensacions i la emotivitat que un grup de cantants de Fados, en un petit recó del barri de Alfama a Lisboa, ens va regalar. En un poema de Fernando Pessoa, que no es un Fado, he intentat buscar el lligam entre tots.
Per cert qui vulgui venir el dijous te una copa de cava assegurada.

Futbol

Difícil no parlar de futbol, no en tinc massa idea i no en tinc massa passió. Si que tinc un interès especial per el fenomen.
Com tot un país, per el que puc llegir i escoltar, està amb una mateixa il•lusió?
Serà que no hem perdut la capacitat de il•lusionar-nos per quelcom?
Com podem canalitzar aquesta energia per tal de fer un mon, o el país, millor?
Com deia un amic independentista, si fos un partit de España contra la Guardia Civil, visca la Guardia Civil, però el que hem te el cor robat es el VISCA, la il•lusió.
El que trobi un catalitzador con "la roja" per tal de fer avançar el país (gran, petit, Catalunya, España, Europa tan se val...), que truqui jo m'apunto immediatament.

Fractals

Benoît Mandelbrot a 1975 desenvolupà el concepte de Fractal, figura plana o espaial composada per infinits elements, la principal propietat es que el seu aspecte i distribució no varia en funció de la escala en la que sigui observat. El concepte obre la porta a una nova geometria. Avui coneixem que hi ha fractals naturals com les volves de neu, el trencament de les ones a la platja (Ocata per exemple), els núvols i d'altres. Aquesta fascinant teoria em porta sempre a pensar que les relacions i el comportament humà també te moltes de les propietats dels fractals, segurament les ciències socials no poden ser mirades com a ciències exactes, però ningú dubta que les lleis matemàtiques si que ens poden donar un horitzó per tal de fer pensar en el comportament humà. Crec que el sistema organitzatiu piramidal es sempre el mateix tant en famílies, empreses, organitzacions polítiques i que mirat a qualsevol escala es el mateix. També el moviment de les persones, tots el vagons del metro, els desplaçaments per carretera i molts altres comportaments. Seria bo pensar que no tot es recte o tort, com en ensenya la geometria clàssica, per tal d'anar endavant amb nous models organitzatius com la geometria fractal?

Incertesa

Tot o veig una mica embolicat, atur, economia, vaga, sindicats, govern, oposicions, un te la sensació de que no hi ha massa voluntat per desllorigar les coses, que els interessos individuals pesen més que els col•lectius i al final tot son els mateixos parells per anar a pescar, i tots necessitem el peix.

Llageixo els diaris i miro el cel. De l'altra banda de la Platja d'Ocata, arriven núvols carregats d'odi, massa prop per no pensar-hi i per no prendre partit.

Barreres

Que difícil és algun cop arribar fins a la platja, entre les barreres que en hi posen els altres i les que ens posem nosaltres.

Tot es començar

Tot te un primer dia, des de la platja d'Ocata inicio aquest singladura. Pot ser el primer, el nom, res mes lluny del que tinc més a prop, porta enfora i mirant lluny, horitzó esperat i buscat. Platja tranqui-la, moltes hores solitària, crec que serà un bon mirador.